La incertesa hi és i hi serà sempre. No ho podem tenir tot controlat. I, en el món actual el canvi és constant i molt ràpid. Per això, encara és més important saber conviure amb la incertesa.

És normal tenir por de coses que poden passar o no. El repte és prendre consciència de quan aquestes pors ens frenen i bloquegen. Moltes vegades, disfressades d’excuses per a no actuar.

Però podem fer algunes coses per a relativitzar i conviure millor amb la incertesa:

Informar-nos / preparar-nos al màxim possible sobre la situació que ens preocupa. Com els hi dic a alguns estudiants, tot és aprenentatge, tot suma, i sempre ens pot ser útil.

Preguntar-nos què depèn de nosaltres en allò que ens preocupa, hi podem fer alguna cosa? I si és que sí centrar-nos en allò que podem fer. Si dediquem l’energia i l’atenció a coses on no podem actuar, que no depenen de nosaltres, estem perdent la nostra energia.

Tornar al moment present, estar a l’aquí i ara. El Mindfulness, actualment, és una eina que ha sorgit en el món occidental amb força per a gestionar aquesta incertesa del canvi constant. El Mindfulness convida a fer atenció a allò que està passant mentre està passant, al moment present. I davant d’una situació complexe o difícil, a centrar l’atenció en allò que depèn d’un mateix. El neguit sorgeix sovint de no poder controlar, allò que no és controlable. En moltes situacions, podem fer alguna cosa, per provocar canvis o trobar soluciones. En les que no, es convida a acceptar-ho, perquè com diuen “a allò que ens resistim, perdura. Allò que acceptem, es transforma”.

Planificar / preveure un pla B si allò que pensem que pot passar, passa de debò. Com que estem actuant des d’allò que podem fer, ens dóna sensació de control, i guanyem tranquil·litat.

Agrair allò que si tenim, centrant l’atenció en allò que tenim, allò que vivim, per senzill que sigui, més que en allò que ens falta.

Observar la situació des de la distància (o bé imaginant que estem sobrevolant la situació, com si fóssim una àliga, o imaginant-nos què en pensarem d’això que ens preocupa d’aquí a 10 anys.

És normal que tinguem preocupacions, i pors davant situacions noves o desconegudes -sovint estan només a la nostra ment-, l’important és actuar encara que les tinguem. Un acompanyament professional basat en el coaching ajuda especialment a trencar aquestes pors limitadores, facilita que la persona passi a l’acció, i se centri en allò que depèn d’ella.

Roser Claramunt
Psicòloga Coach especialitzada en Mindfulness i PNL
www.roserclaramunt.com