«Si reparteixes un full en blanc i li dius a qualsevol calafí que dibuixi la identitat del poble estic 100% segur que tothom dibuixaria el campanar». Així s’explica mossèn Enric Garcia, rector de la parròquia de Sant Jaume de Calaf. La torre del campanar -de 56,6 metres d’alçada i una de les més altes de Catalunya- es troba immersa en un procés de restauració després que el 2016 es detectessin despreniments. Està previst que les obres -valorades en 300.000 euros i que han inclòs també la rehabilitació de les façanes de l’església- s’enllesteixin abans d’acabar l’any. Calaf s’ha bolcat en el projecte i s’ha creat una comissió de seguiment formada pel teixit social del poble, i tant empreses com entitats hi han contribuït econòmicament.
El campanar de l’església parroquial de Sant Jaume de Calaf, una icona del municipi, es troba en la recta final de les obres de restauració després que l’any 2016 es comencessin a detectar despreniments de fragments de pedres. A banda del deteriorament del campanar, els despreniments també suposaven un perill per a la població i, per això, van decidir col·locar-hi unes malles de protecció fins que s’hi pogués intervenir. Després de diversos anys de preparació i amb la pandèmia de la covid pel mig, finalment les obres van arrencar el mes d’agost passat i està previst que s’enllesteixin abans d’acabar l’any.
El cost total de l’obra suma 310.379 euros i s’ha dividit en dues fases. La primera, que es va executar el 2022 i va costar 108.933 euros, va consistir en l’arranjament de les façanes i els contraforts de l’església. La segona fase, la que correspon a la torre del campanar, té un pressupost de 201.455 euros. L’actuació ha comptat amb subvencions de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i també el Bisbat. Mossèn Enric, però, explica que hi ha prop de 41.000 euros que ha d’assumir la parròquia i, per això, han engegat una campanya per captar diners d’empreses, entitats i particulars del poble.
«Vinguis d’on vinguis el primer que veus és el campanar»
El campanar de Calaf és un element molt estimat pels veïns d’aquest poble de l’Anoia i també pels municipis de la rodalia. «És la nostra identitat, és el far de la Segarra, i tothom el porta al cor», ha explicat mossèn Enric, tot afegint que «vinguis per la carretera que vinguis, des de lluny ja veus el campanar i dius: Ja som a casa». També ho creu Judit Viladrich, membre de la comissió de seguiment del campanar, que assegura que pels calafins és «el símbol més important del poble». Viladrich explica que durant molts anys ha viscut a fora de Calaf i, sempre que hi tornava, «buscava el campanar perquè, quan el veia, em posava contenta». «Els calafins estem orgullosos de tenir un dels campanars més alts de Catalunya i si algú ens ho gosa discutir hi haurà problemes», ironitza.
Material didàctic per explicar la importància de l’església i el campanar a les escoles
Una de les actuacions que s’ha fet en el marc de les obres de restauració de la torre del campanar és l’elaboració d’un material didàctic per a les escoles i instituts. El responsable de l’elaboració del material, Josep Maria Solà, explica que van considerar que era una bona idea elaborar un material didàctic «que expliqués el conjunt de la col·legiata de Sant Jaume de Calaf i el campanar». En concret, s’han elaborat 18 preguntes repartides en dos nivells: un per a primària i un altre per a ESO i Batxillerat. Solà explica que són preguntes que també poder servir de guia per al nucli antic.
Una minuciosa restauració per part de tècnics especialitzats
L’empresa Ondara Arquitectura, especialitzada en la rehabilitació i restauració de patrimoni, és l’encarregada de dur a terme les obres al campanar de Calaf. Un dels seus responsables, Jordi Morros, explica que el campanar es va començar a construir l’any 1670 i no es va enllestir fins el 1889. En concret, es va aixecar en tres etapes consecutives des de finals del segle XVII fins a finals del XIX, quan es va completar la torre i la cobertura final de la part superior.
Des de la seva construcció, ha relatat Morros, «els materials del campanar han estat exposats a les inclemències del temps, ja sigui pluges, fred o nevades, i la pedra s’ha anat deteriorant». En concret, ha detallat l’arquitecte, es tracta d’una pedra sorrenca «que es desfà amb molta facilitat» i això és el que va provocar, ara fa sis anys, els primers despreniments. Els treballs se centren en fer caure les zones que presenten més inestabilitat i estabilitzar i conservar les que tenen més risc de despreniment.
Morros ha detallat que, per a dur a terme els treballs, s’ha hagut de muntar una gran bastida, ja que el campanar fa 56,60 metres d’alçada i els tècnics han de treballar a diferents nivells. També dificulta la feina el fet que les façanes de la torre del campanar tenen unes cornises que volen «i això fa que haguem d’anar saltant d’una ala a una altra per a fer els treballs». També s’hi estan aplicant tractaments i productes especialitzats «per resoldre la situació de degradació de la pedra».
El campanar de Calaf està declarat Bé Cultural d’Interès Local però forma part del conjunt de la plaça Gran de Calaf que està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Això fa, exposa l’arquitecte, que «s’hagi d’anar en especial cura a l’hora de conservar al màxim tots els elements identificatius del campanar». Morros explica que el de Calaf és considerat el quart campanar més alt de Catalunya de l’època del barroc.
Mar Martí / ACN
