Montbui recorda durant aquesta setmana la lluita veïnal de l’associació La Convivència, entitat clau per vehicular els esforços dels veïns aconseguir alguns dels serveis que mancaven al nucli urbà durant la dècada dels 70. «La gent del barri dempeus» s’ha estrenat aquest dilluns a Mont-Àgora i anirà recorrent fins diumenge altres espais del municipi com la Vinícola, els locals parroquials o l’Institut Montbui.
Precisament van ser alumnes d’aquest centre els que van establir el lligam entre el record de la lluita i el present i el futur del municipi. L’exemple dels seus avis vol transmetre un missatge d’esperança, la força que va tenir la col·lectivitat per aconseguir objectius. Alguns alumnes de l’institut montbuienc van fer lectura de cròniques de diaris o de la revista Sant Maure que recollien episodis de la lluita veïnal de la dècada dels 70. Els problemes amb l’abastiment d’aigua, la manca de mestres, la manifestació per demanar un ambulatori, les protestes per reclamar una llar d’infants, una multitudinària reunió de l’associació de veïns al desaparegut Cinema Avenida o el nou marc amb l’arribada dels ajuntaments democràtics.
La del barri Sant Maure és una de la quarantena de «Lluites compartides» que Òmnium Cultural està recordant arreu del país. El president de l’entitat a l’Anoia, Joan Requesens, destacava que el projecte «vol ajudar a cosir aquest país i fer aflorar els seus èxits col·lectius», un acte de memòria «per mirar al futur». Per a Requesens, la lluita de Montbui va ser «exemplar», perquè els veïns «van autoconstruïr-se un futur», en referència als humils orígens del barri, amb cases que van construir els seus propis habitants. Joan Requesens també destaca el valor de la lluita dels montbuiencs perquè «on no hi havia res van haver de lluitar per tot». Els veïns van «lluitar per coses imprescindibles que semblaven impossibles» diu Requesens, que afegeix que la mostra també vol «reivindicar la diversitat com a font de riquesa».
Un dels sis testimonis entrevistats en el marc del projecte, Antonio Aguallo, recorda com els joves de Montbui havien de travessar la riera per anar els diumenges a Igualada al cinema o al ball i arribaven amb els peus plens de fang. Amagaven unes sabates entre les herbes de la riera o les cobrien amb bosses de plàstic, tot per no sentir la vergonya de ser identificats. Joan Requesens va fer referència a aquest record i va denunciar que «les barreres físiques o mentals sempre diuen més de qui les posa» i va reivindicar que cal que «enterrem els prejudicis». El president d’Òmnium a l’Anoia defensa el tancament de les ferides i creu que cal que «reteixim la Conca d’Òdena».
L’exposició es complementa amb entrevistes a Maribel Nogué, Antonio Agüallo, Luisa Bravo, Alfredo Vázquez, Alfonsa Santiesteban i Antonio Vera, persones que van estar implicades a l’entitat La Convivència o en les lluites i reivindicacions del barri durant la dècada dels 70. Les seves entrevistes es poden veure en aquest enllaç.
