L’investigador de l’Hospital d’Igualada i de l’Institut de Neurocències de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dr. Daniel Vega Moreno, liderarà una investigació que vol analitzar el paper de l’aïllament social en el benestar emocional de la població, durant la pandèmia de l’COVID-19.

El punt de partida de l’estudi és que es pot esperar un augment dels símptomes d’ansietat i respostes d’estrès a causa de les extraordinàries circumstàncies que estem vivint. A partir del que ha passat a la Xina -on els trastorns mentals s’han multiplicat per dos com a mínim- a mitjà i llarg termini, hi ha el risc que aquests símptomes derivin en problemes de salut mental persistents. Les perspectives econòmiques empitjoren l’escenari, i els investigadors recorden que la crisi de 2008 ja va incrementar els problemes de salut mental i els suïcidis arreu del món.

El projecte de recerca -que implicarà professionals de diferents centres i disciplines científiques- es centrarà en la comarca de l’Anoia pel fet que la Conca d’Òdena va estar confinada durant gairebé un mes, experimentant així un major aïllament social que altres zones d’Espanya.

A diferència de crisis prèvies, en l’actual crisi pel COVID-19 hi ha una elevada probabilitat que s’augmenti l’aïllament social. Molts països han anat demanant als seus ciutadans que s’aïllessin a casa seva i, en absència d’una vacuna, el distanciament social seguirà sent una mesura per alentir els contagis en els propers mesos. No obstant això, els investigadors indiquen que això va en contra de l’instint humà d’estar connectat amb altres. De fet, la connexió social ajuda a les persones a regular les emocions, a bregar amb l’estrès i a romandre resilients davant moments difícils com l’actual. Per contra, l’aïllament social empitjora la capacitat de manejar l’estrès, i s’associa a efectes nocius sobre la salut mental, cardiovascular i immunològica.

Malgrat el que es pugui pensar, les xarxes socials poden no contribuir al sentit de connexió social. De fet, els investigadors reconeixen que existeixen evidències que associen un major ús de xarxes socials i una pitjor salut mental.

Per tant, més enllà del que complicat de la situació actual, l’aïllament i distanciament social amenacen amb agreujar els sentiments de soledat, i podrien tenir un impacte negatiu addicional sobre la salut mental a mig i llarg termini.

Amb l’estudi es pretén conèixer quin és grau de malestar emocional en la població general associat a la crisi de l’COVID-19, així com entendre quin paper juga l’aïllament social com a factor mediador. Es prestarà especial interès en fenòmens com la ideació suïcida, l’autolesió i l’ús de xarxes socials. Malgrat que la població en la qual es realitzarà l’avaluació serà la de l’Anoia, els resultats derivats de el present estudi podrien ser extrapolables a la resta de la població de l’Estat.

Amb aquest estudi, que ha obert una campanya de micromecenatge, també es podran dissenyar noves intervencions terapèutiques i adaptar algunes ja existents, per ajudar a aquelles persones que pateixen un trastorn mental o estan ‘en risc’ de patir-lo.

L’associació de psicòlegs de l’Anoia atèn 57 persones durant el confinament

L’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) és una entitat sense ànim de lucre que té com a propòsit apropar la psicologia a totes les ciutadanes i ciutadans de la comarca. Des de 2009, participa en diferents accions comunitàries com xerrades, suport professional a entitats o participació en fires i jornades. La prioritat d’estar sempre pendent de les necessitats de cada moment, ha fet que en els darrers mesos s’hagi incrementat l’activitat de manera considerable per tal de poder donar resposta als efectes psicològics i emocionals de la població, en aquestes circumstàncies excepcionals.

Des de l’inici del confinament, l’APPA ha estat oferint un servei de suport psicològic gratuït tant per a professionals de la salut com per a persones que d’altres maneres es veien afectades per aquesta greu crisi. Les situacions ateses, han arribat derivades per altres serveis, principalment serveis socials, equips mèdics o serveis d’atenció domiciliària. Però també han ates demandes que els arribaven directament per persones afectades o els seus familiars.

L’objectiu ha estat ajudar a les persones afectades a gestionar l’impacte emocional causat per diferents problemàtiques que ha portat la pandèmia, a prevenir possibles efectes secundaris adversos i a deixar a la persona connectada amb la seva xarxa personal i/o de serveis. S’ha seguit una línia d’intervenció basada en la intervenció psicològica en emergències i catàstrofes. El suport ha estat via telèfon o videotrucada i cada persona ha pogut tenir un mínim de tres contactes amb un psicòleg titulat i format per atendre aquest tipus de situacions.

El grup de l’APPA dedicat a aquest projecte l’han format deu psicòlogues que de manera solidària i altruista han treballat durant tres mesos incansablement.

Durant el confinament, els psicòlegs de l’entitat han prestat 152 hores d’atenció psicològica. Ho han fet a un total de 57 persones a través de 290 trucades. Per grups d’edats, es concentren especialment a partir dels 30 anys. Els menors d’aquesta edat representen poc més de 5% dels usuaris.

El 82% dels usuaris són dones i, pel que fa la professió, més d’un terç són jubilats i hi ha un 16% de professionals sanitaris que han necessitat suport.

Alguns dels usuaris s’han derivat a altres serveis com àrees bàsiques de salut -23%-, el mateix percentatge que ha estat adreçat als seus ajuntaments.

Des de l’entitat es constata que moltes de les persones ateses necessiten una atenció més continuada ateses les greus seqüeles psicològiques que deixarà aquesta pandèmia en la població. És per això que estan establint converses amb administracions i entitats per tal de fer viable un projecte que des de l’APPA es considera molt necessari: Grups de suport psicològic post Covid.