Ramon Giné encara aquest any la seva sisena i última edició com a director artístic de la Mostra d’Igualada. L’Ajuntament ha obert un nou concurs i ell ja ha anunciat que no s’hi presentarà. En una entrevista amb l’ACN, lamenta que l’aposta de les administracions per la Mostra no és igual que amb altres fires estratègiques com ara Fira Tàrrega o el Mercat de Música Viva de Vic: «Hi ha un punt precari». En aquest sentit, reclama més pressupost per estabilitzar l’equip -ara són autònoms-, pagar millor les companyies, fer coproduccions i créixer. Creu que un pressupost «ideal» seria entre 700.000 i 800.000 euros, mentre que ara és de 450.000 euros. La 36a edició de la Mostra arrenca aquest dijous i fins diumenge programarà 41 espectacles.
Giné assegura que, a nivell estructural, deixa una Mostra «pràcticament igual» a la que es va trobar ara fa sis anys quan va ser nomenat director artístic del festival. Confia que, d’aquí a un temps, la Mostra «pugui tenir un equip que treballi en exclusiva» per al festival i lamenta que «s’ha arribat a un topall pressupostari». Fent un símil muntanyenc, Giné ha expressat que «amb el que tenim fins ara ja hem arribat al cim, i ara es tracta de mirar la muntanya d’una altra manera». «Ja hem fet un 5.000 i l’hem superat, ara hem d’anar a per un 8.000. Però per fer-ho, s’ha d’anar equipat de forma diferent i aquest és el gran repte que té la Mostra», ha reblat.
El director artístic lamenta que les companyies que es dediquen al teatre familiar sempre s’han considerat que pertanyen a un «art menor» i això, assegura, es nota en qüestions com ara els caixets. «Qualsevol companyia familiar que estigui al llindar dels 2.000 o 2.500 euros diran que és cara. En canvi, qualsevol espectacle per a adults que valgui 3.000 euros diran que és barat, i això sense entrar en si és bo o dolent», lamenta. Aquesta situació creu que es reprodueix en els festivals estratègics del país: «Si fem una comparativa amb fires estratègiques com les de Tàrrega, Vic i Manresa i les comparem amb la Mostra, a nivell pressupostari la diferència és existent».
Aquesta situació d’infrafinançament, considera Giné, fa que totes les persones de l’equip que formen part de la Mostra siguin autònomes i «hagin de presentar factura a final de mes, tot i que treballen tot l’any per la fira». Això fa, assegura, que no es puguin dedicar en exclusiva a la Mostra: «Segurament, si ens hi poguéssim dedicar en exclusiva, aquesta fira creixeria de forma exponencial». Per ell, el pressupost «ideal» per al festival seria entre 700.000 i 800.000 euros, mentre que ara mateix se situa al voltant dels 450.000 euros.
Giné recorda que les companyies que actuen a la Mostra no cobren el 100% del seu caixet. Fa quatre anys la direcció del festival va establir que es pagués, com a mínim, el 50% del caixet. «Si tens més recursos, et permet pagar millor les companyies, tenir un equip que treballi en exclusivitat per a la Mostra, impulsar coproduccions, entre d’altres», assegura.
«Els espectacles que programem a la Mostra els pot veure qualsevol tipus de públic»
Un dels reptes que ha tingut Ramon Giné durant el seu pas per la Mostra ha estat la de treure etiquetes, no només en les edats sinó també en els gèneres. «Jo crec que arribarà un dia en què la Mostra es dirà simplement Mostra i no fira d’espectacles infantils i juvenils», reivindica Giné. En aquest sentit, assegura que els espectacles que es programen al festival «els pot veure perfectament qualsevol tipus de públic». El director artístic fa una comparació amb el cinema: «Si una pel·lícula està recomanada veure-la a partir dels 15 anys, una persona que en tingui 50 no es plantejarà que aquell film no és adequat per a la seva edat». A nivell de gèneres també considera que cada cop hi ha «més hibridació».
En aquesta 36a edició la Mostra ha programat un total de 41 espectacles del miler de propostes que s’hi van presentar. De fet, aquest any la Mostra ha batut rècord d’inscripcions i, per Giné, això demostra, d’una banda, el «bon moment» en què es troba el teatre català infantil i juvenil i, de l’altra, que les companyies creuen que «és molt rellevant» actuar a la Mostra.
«A Catalunya hi ha molta ‘festivalitis'»
Giné considera que en els darrers anys a Catalunya s’ha donat molt suport a la programació de festivals, un fet que ell denomina ‘festivalitis’. De fet, creu que això «no és dolent si no va en detriment de les programacions estables», una situació que creu que sí que està passant. «És bàsic com a país que hi hagi programacions estables, que tinguin ajuts i que els mitjans hi donin visibilitat», considera Giné. En aquest sentit, creu que els programadors i tècnics municipals han de ser «valents» a l’hora de dissenyar les programacions i, a banda de programar grans títols, creu que també cal donar lloc a «nous llenguatges i formats».
Mar Martí / ACN
