El Cineclub Ateneu proposa una nova sessió per aquest divendres, 22 de març de 2013, a 2/4 d’11 del vespre, al Teatre Municipal de l’Ateneu amb la pel·lícula «No», de Pablo Barraín.

Davant la pressió internacional, el dictador xilè Augusto Pinochet es veu obligat a organitzar un referèndum l’any 1988 per tal de reafirmar-se en el poder. Els líders de l’oposició convencen René Saavedra, un jove i atrevit executiu publicitari, perquè s’encarregui de la campanya a favor del NO. Malgrat que disposa de pocs recursos i que la policia de la dictadura ho controla tot, Saavedra i el seu equip porten a terme un pla audaç per guanyar el referèndum i alliberar el país de l’opressió.

Pablo Larraín centra la seva mirada en la campanya que va derrocar Pinochet des de les urnes. Amb extraordinària lucidesa opta per filmar càmera en mà i en constant moviment, la qual cosa li permet integrar metratge d’arxiu real i així assolir unes altes quotes de veracitat per aconseguir una pel·lícula en què la realitat i la recreació acaben per fusionar-se de tal manera que, en ocasions, costa distingir-les. La narració obté amb aquesta fórmula una fluïdesa magnífica i sorprenent.

El fet d’enfocar el conflicte polític des de l’organització d’una campanya promocional ens permet veure que la publicitat, ni que només sigui de tant en tant, pot ser un arma per moure el poble, sempre que es toquin de forma honesta els temes adequats. El jove publicista decideix construir una invitació a l’esperança, explicant al poble xilè tot el que pot aconseguir, amb alegria i optimisme, descartant la possibilitat de basar la seva campanya en la sublimació de la por i de la misèria que els ha dut al moment que viuen. I tal com estan les coses, resulta realment fantàstic recordar que, almenys aquella vegada, sí que es van poder canviar les coses. Perquè en una realitat fabricada per uns estaments que semblaven fora del seu abast, una realitat que els atemoria i els repugnava, els xilens van convertir el “NO” en una eina positiva i van acabar descobrint que “SI” que es podia.

Una bona ocasió per plantejar-nos si en la nostra realitat actual realment encara es pot, si encara podem canviar les coses.