Els incendis forestals extrems s’han convertit en un fenomen cada cop més freqüent causant pèrdues sense precedents de biodiversitat i emetent grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. La comunitat internacional ha identificat la gestió integral del foc com una de les solucions clau per abordar el problema. Per estudiar-ho en profunditat s’ha posat en marxa el projecte europeu Fire-Adapt, que vol veure, entre d’altres, els efectes que tenen les cremes prescrites o els focs de baixa intensitat sobre els sòls i com es regeneren. Catalunya és un dels deu països que participa en el projecte. Investigadors de deu països han visitat aquest dimecres la zona cremada en l’incendi de Santa Coloma de Queralt i Bellprat.
Fins al 10 de maig, més d’una vintena d’investigadors d’una desena de països europeus i llatinoamericans fan una estada a Catalunya en el marc del projecte europeu Fire-Adapt. L’objectiu és que s’intercanviïn coneixements i coneguin la realitat dels incendis forestals de Catalunya. Per aquest motiu, aquest dimecres els investigadors s’han desplaçat fins a la zona cremada en l’incendi de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, que el juliol de 2021 va calcinar més de 1.600 hectàrees, principalment de massa forestal.
Pere Casals, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) -un dels socis del projecte-, ha explicat que van escollir mostrar aquest incendi «perquè ja és un dels que es consideren extrems». «Provoquen preocupació de cara a la seva extinció perquè no es pot predir com es comportarà i, a més, tenen una intensitat molt forta que crea problemes de cara a l’extinció», detalla. L’objectiu, explica Casals és «veure com fent ús del foc es poden prevenir incendis com aquest o bé com els contrafocs i les cremes d’eixamplament durant un incendi poden ajudar en les tasques d’extinció».
Fire-Adapt és un projecte europeu que vol estudiar el paper de la gestió integral del foc (GIF) en l’adaptació al canvi climàtic. En concret, el projecte investigarà el paper que juguen les diferents pràctiques de maneig dels ecosistemes, com ara el foc prescrit, en la millora de la biodiversitat, el segrest de carboni i els valors per a les comunitats locals. De fet, segons els investigadors, la gestió integrada del foc és una de les «solucions clau» per abordar la problemàtica dels grans incendis forestals.
Lucia de la Riva, de la Fundació Pau Costa, ha explicat que el foc «sempre ha estat present als ecosistemes» i ara amb aquest projecte es pretén que «es torni a normalitzar». «D’incendis n’hi ha hagut sempre, i els ecosistemes estan adaptats al foc», exposa de la Riva, tot afegint que «el que passa ara és que el règim del foc està canviant i això és el que ens preocupa». Per això, l’objectiu de l’estudi és veure si a través del maneig integral del foc «ajuda a reduir una mica el risc d’aquests incendis» o bé, si passen, «que siguin més petits».
Des de Mèxic, un dels participants és Cesar Alberto Robles, subgerent del Centre Nacional de Maneig del Foc. Explica que al seu país es cremen una mitjana de 275.000 hectàrees per any amb uns 7.000 incendis anuals. Amb tot, ha constatat que «en els últims anys les xifres han pujat a les 600.000 hectàrees i, per tant, i ha una tendència a l’alça». Assegura que el repte que tenen per endavant és «disminuir l’afectació del foc als ecosistemes i entendre que el mateix foc també pot ser una eina de gestió». De fet, explica que a Mèxic ja fan servir molt els contrafocs.
Argentina és un altre dels països que participa al projecte. Ailen Carrasco, docent i investigadora de la Universitat Nacional del Litoral, detalla que a la zona on estan ubicats han constatat com «el règim de pluges ha canviat i també les temperatures». «Necessitem un sistema de maneig integral del foc que sigui adaptat» a aquesta nova situació, apunta. A més, creu que tenen un gran repte per endavant que és l’opinió pública. «La gent està molt en contra que es facin cremes. No entenen que es pot cremar per controlar els incendis de gran envergadura», assegura aquesta investigadora, que creu que cal trobar «un llenguatge comú per poder socialitzar i explicar aquesta manera de treballar a la població».
En concret, els països que participen en el projecte són l’estat espanyol, França, Itàlia, Portugal, Colòmbia, Mèxic, Brasil, Bolívia, Argentina i el Regne Unit. El projecte ha establert sis centres d’estudi, tres a països mediterranis -Espanya, França i Itàlia- i tres més a l’Amèrica Llatina -Brasil, Mèxic i Argentina-, per facilitar els intercanvis entre científics i professionals.
A nivell català, els socis que participen en el projecte són la Fundació Pau Costa -que és la coordinadora-, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona.
Mar Martí / ACN
