La propera sessió de ‘Pantalla Oberta’ serà el dijous 16 de juny. La sessió serà a les 20h. a la Sala de Socis de l’Ateneu, i en ella es projectarà la pel·lícula Corbes Gracioses (1997), de la directora finlandesa Kiti Luostarinen. La projecció és un dels actes emmarcats en el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. En ell hi col·labora la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i Drac Màgic.

Amb un sentit de l’humor refinat i un punt de vista molt personal, la directora expressa les seves idees sobre la convivència de les dones amb el seu cos. Més de cinquanta dones de totes les edats i talles cedeixen la seva imatge per convertir-se en objecte d’estudi d’aquest particular assaig fílmic, que conté moments d’una qualitat poètica captivadora, essent a la vegada una molt bona reflexió crítica sobre els cànons de bellesa vigents en la nostra societat.

I és que en l’actualitat el cos de les dones està sotmès a una gran pressió per assolir uns ideals de bellesa, per encaixar amb uns dictàmens estètics que es presenten com a condicions per a la seva acceptació social. Des de la publicitat i, en general, des de tots els mitjans de comunicació audiovisual, es fomenta de manera insistent aquest model, basat en la joventut, la primesa i l’absència de les característiques corbes femenines.

Corbes gracioses, mostra d’una manera natural, mitjançant accions sovint plenes d’humor, com són els cossos de les dones de diferents edats, tot incorporant les reflexions de la directora en aquest procés d’indagació sobre el propi cos. La directora a partir de la primesa desconstrueix els estereotips del cos femení, abordant tot allò que, directament o indirecta, hi té relació: l’alimentació, la moda, les aparences, l’edat, la medicina,…

També es parla de la vellesa. Així, la lectura –interessant- que proposa el film sobre el pas del temps i com s’inscriu en la pell –un mapa on queda constància de les experiències viscudes i dels coneixements adquirits- contrasta amb la desvalorització de la vellesa que caracteritza l’època en què vivim, en què l’experiència que conté un cos vell no es considera un actiu. L’aportació de les dones grans descrivint aquesta etapa de la vida sorprèn, perquè desmenteix totalment la concepció de la vellesa vigent en l’actualitat i es caracteritza, segons una de les protagonistes, per un alliberament del temps, les obligacions i les idees falses