El productor i distribuïdor Paco Poch (Igualada, 1951) serà distingit amb el Gaudí d’Honor-Miquel Porter de l’Acadèmia del Cinema Català, el màxim reconeixement cinematogràfic del país. Figura clau en la construcció de la identitat audiovisual de les últimes dècades, coetani i hereu de l’esperit de Pepón Coromina, ha impulsat el cinema compromès i arriscat de cineastes com Jordi Cadena, Agustí Villaronga, Isaki Lacuesta o José Luis Guerin, entre d’altres. Paco Poch serà el primer productor en rebre el màxim reconeixement de la professió, que havia distingit fins ara cineastes, actors, directors de fotografia o periodistes. La gala dels Premis Gaudí tindrà lloc el 18 de gener a l’Auditori Fòrum CCIB.
En anteriors edicions han rebut el mateix reconeixement Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Ventura Pons (2015), Francesc Betriu (2020) i Rosa Verges (2024). També han recollit l’estatueta actors i actrius com Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Carme Elías (2021), el director de fotografia Tomàs Pladevall (2022) i el cronista cinematogràfic Jaume Figueras (2023).
Els orígens: una crònica fotogràfica de la Transició
Llicenciat en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, diplomat en fotografia a l’IPEF i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on va treballar com a professor de producció durant vint-i-quatre anys, Poch va iniciar la seva trajectòria professional en el camp de la fotografia, treballant per una agència de Montpeller. Amb la seva càmera va capturar part del moviment polític i cultural català del 1975 i 1976 i va donar lloc a les imatges que presidirien el disc Crònica d’un temps, d’Ovidi Montllor, el de Pi de la Serra (éditions Les Chants du Monde) i els retrats de l’escriptor i psiquiatre Llorenç Villalonga, el poeta Blai Bonet i l’escriptora Maria Aurèlia Campmany.
Lluny de la vida de fotògraf, Paco Poch va enfilar la seva carrera en el setè art al costat del seu amic i també icònic productor Pepón Coromina, amb qui va exercir de cap de producció per a molts dels seus films. I és en aquestes primeres passes i aprenentatges com a director de producció on Poch treballa amb personalitats com Jaime Camino (‘La campanada’), Lluís Josep Comerón (‘La revolta dels ocells’), Pedro Almodóvar (‘Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón’), Eloy de la Iglesia (‘Navajeros’), Jordi Cadena (‘Barcelona Sur’), Agustí Villaronga (‘Tras el cristal’) o Bigas Luna (‘Angustia’).
Mallerich Films, una productora amb nom de jersei
El 1984 Poch va fundar la productora Virginia Films, que més tard acaba donant lloc a l’actual Mallerich Films, nom que va posar en homenatge als jerseis que feia el seu pare i a la seva trajectòria com a promotor de moda. És sota aquesta productora que Poch produeix diversos llargmetratges i documentals, com ‘La senyora’ (1988), de Jordi Cadena; ‘Gaudí’ (1989), de Manuel Huerga; ‘Innisfree’ (1990), de José Luís Guerín; ‘L’home de neó’ (1991), d’Albert Abril; ‘Buenaventura Durruti, anarquista’ (1999), de Jean-Louis Comolli; ‘Cravan VS Cravan’ (2002) i ‘La llegenda del temps’ (2005), d’Isaki Lacuesta; ‘Caracremada’ (2010), de Lluís Galter; o ‘La maleta mexicana’ (2011), de Trisha Ziff, coproduïda amb Víctor Cavaller. En la mateixa dècada dels 80, sota la voluntat i el compromís d’internacionalitzar el cinema català, Poch dissenya i co-funda Catalan Films, presideix un dels primers programes Media dedicat a la promoció del cinema europeu i es converteix en membre de l’European Film Academy, on va facilitar l’entrada de l’Acadèmia del Cinema Català a la xarxa d’acadèmies europees de cinema.
Distribució, amb Paco Poch Cinema
Paco Poch destina bona part del seu temps a la distribució, creant la seva pròpia distribuïdora, Paco Poch Cinema. Sota aquest segell, porta a les sales de cinema d’Espanya films de directors com Béla Tarr (‘Le cheval de Turin’), Pedro Costa (‘Ne change rien’), Bruno Dumont (‘Camille Claudel’), Mia Hansen-Løve (‘Le père de mes enfants’ i ‘Un amour de jeunesse’), George Ovashvilly (‘Corn Island’), Sergei Dvorsevoy (‘Aika’), Valeria Bruni Tedeschi (‘Un château en Italie’), Anne Linsel i Rainer Hoffman (‘Dancing Dreams. Aprendiendo con Pina Bausch’), Göran Hugo Olsson (‘The Black Power Mixtape 1967/1975’), Fréderic Fonteyne (‘Tango libre’) o Critele Alves (‘Alma Viva’).
Actualment, a més de la seva feina com a productor i distribuïdor, dirigeix el màster en producció i distribució de la UAB en col·laboració amb l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB).
Reconeixements a Catalunya i França
En reconeixement a la seva vida professional i la seva dedicació plena i entusiasta al cinema, el 1991, Paco Poch va ser guardonat amb el Premi a la producció de la Generalitat de Catalunya. L’Université Paul-Valéry-Montpellier va organitzar un seminari dedicat a les seves produccions i l’editorial L’Entretemps va publicar el llibre ‘La production de longs métrages documentaires: Le cas Paco Poch en Catalogne’.
La cursa dels XVII Premis Gaudí
La primera volta de votacions dels acadèmics en aquesta dissetena edició dels Gaudí romandrà oberta fins al 29 de novembre. La lectura de les nominacions tindrà lloc el 5 de desembre a l’Auditori de La Pedrera.
ACN
