Els secretaris generals de la UGT i CCOO de Catalunya, Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, han demanat als treballadors catalans que aprofitin la jornada del Primer de Maig per reclamar la vigència dels convenis col·lectius. Els sindicats han xifrat en 800.000 els treballadors catalans que perdran la cobertura del seu conveni col·lectiu a partir del 7 de juliol i passaran a estar regits únicament per l’Estatut dels Treballadors en la seva relació amb l’empresa. El nombre s’eleva fins als 1,5 milions de treballadors de cara al desembre, sense comptar els 400.000 treballadors del sector públic que han vist vulnerades les condicions dels seus convenis, segons els sindicats.

«Cal sortir al carrer el Primer de Maig per desencallar la negociació col·lectiva, ja que la patronal no vol abordar aquest problema. Serà una lluita llarga i difícil i el Dia Internacional dels Treballadors serà un pas més», ha manifestat Àlvarez, que ha reclamat que s’elimini la clàusula que limita la ultraactivitat dels convenis de la reforma laboral.

Per la seva banda, Gallego ha declarat que s’acosta «un mes de maig calent», ja que «el 7 de juliol està a prop i cal que es desbloquegi la negociació col·lectiva. Els sindicats no estem disposats a que caigui aquest dret». El líder de CCOO ha afegit que la Generalitat no ha citat els sindicats per abordar la pèrdua de vigència dels convenis durant els propers mesos.

Un Primer de Maig contra les retallades, «l’austericidi» i l’atur «rècord»

A banda d’aquesta reclamació, els representants dels sindicats majoritaris de Catalunya han cridat els treballadors a manifestar-se el Primer de Maig «contra l’austericidi» que està imposant la Comissió Europea als estats de la Unió i per demanar a Brussel·les polítiques expansives que reactivin l’economia i creïn ocupació.

A nivell estatal, Àlvarez i Gallego han demanat que el Dia Internacional dels Treballadors serveixi per exigir al govern del PP que canviï les polítiques que han portat l’economia espanyola a registrat un atur «rècord» i que retiri la reforma laboral. Els líders sindicals també han demanat als treballadors que surtin al carrer contra el proper pla de reformes de l’executiu central, que podria incloure més retallades en les pensions de jubilació.

Els secretaris de CCOO i la UGT també han demanat a la Generalitat que elabori uns pressupostos «sense tenir compte» el límit de dèficit públic que ha fixat Madrid. «El Govern va ser el primer en retallar i també ha de ser el primer en fer uns pressupostos socials pensant en els ciutadans», ha defensat Àlvarez.

Un Primer de Maig «internacionalista»

A més d’aquestes reivindicacions, els líders de la UGT i CCOO han coincidit en recordar el caràcter «internacionalista» del Primer de Maig i han citat l’enfonsament d’una fàbrica a Bangla Desh, que ha provocat més de 300 morts, com l’exemple que les condicions laborals «inhumanes» que regeixen a molts països. «Caldria que els consumidors sabessin a quines marques subministren productes aquestes fàbriques i, d’altra banda, saber si aquest és el model laboral que es vol pels treballadors del nostre país», ha conclòs Àlvarez.

«Reclamant des d’aquí els drets dels treballadors, donem un horitzó als treballadors d’aquests països», ha sentenciat Gallego, que també ha assegurat que la «solidaritat» amb la causa dels treballadors del Tercer Món és una manera de lluitar perquè les condicions laborals dels països desenvolupats no retrocedeixin.

Entitats obreres cristianes insten a lluitar per evitar les retallades de drets

Diversos moviments, entitats i col·lectius obrers cristians de Catalunya i les Illes Balears han fet una crida per mobilitzar-se en contra de les retallades de drets i les polítiques econòmiques actuals amb motiu de l’1 de maig. En un manifest, critiquen que les patronals i el Banc d’Espanya «insisteixin en l’abaratiment dels salaris», que «s’empenyin les persones cap a la pobresa», que s’ampliï cada vegada més «el voraç sistema jeràrquic, sexista, xenòfob i classista», que «l’afany recaptatori» dels governs precaritzi els drets socials i que s’aposti per l’economia especulativa. A més, assegura que «no es pot acceptar la corrupció com una idiosincràsia del país».

El manifest està classificat en els àmbits de treball, habitatge, gènere, drets i beneficis socials i democràcia. Sobre el treball critica l’abaratiment dels salaris per posar fre a l’atur quan la realitat «és que la baixa de salaris  ha arribat a un punt impensable» i continua creixent l’atur. Critica que les famílies «són empeses cap a la pobresa» i reclama un repartiment del treball «que permeti guanyar-se el pa dignament», així com que la diferència entre el sou més alt i el més baix sigui com a màxim de deu vegades.

Sobre habitatge, reclama el problema dels desnonaments i exigeix que s’apliqui les propostes de la ILP sobre el dret a l’habitatge tal i com la va presentar la Plataforma pel Dret a la Hipoteca (PAH).

Sobre gènere, considera que la crisi que es viu no és només econòmica sinó també ètica, social, ecològica, alimentària, de cures i gènere. Considera que les retallades i restriccions de drets i les polítiques d’ajust «són una excusa» per ampliar cada vegada més «el voraç sistema jeràrquic, sexista, xenòfob i classista que explota la natura i les persones amb l’única finalitat de l’enriquiment d’uns pocs». Per això, proposa l’anul·lació del deute financer «il·legítim i impagable».

Considera també que la ciutadania no pot deixar que es retallin drets en àmbits «vitals» com ensenyament o salut i per això ha instat a «aturar el dinamisme que s’alimenta de víctimes i fer un canvi de prioritats polítiques i socials on l’economia sigui un instrument al servei d’aquestes». Per això, reclama l’execució de la ILP per la Renda Garantida de Ciuatdania, que es tanquin els Centres d’Internament d’Estrangers i que hi hagi un acord entre totes les institucions polítiques i socials per sortir de la crisi «de manera justa i cooperadora» perquè la situació així ho demana i per evitar «una espiral de conflictivitat i de violència».

Critica també l’estat actual de la democràcia i considera que no es pot acceptar la corrupció «com una idiosincràsia del país» o «una forma acceptada de fer política». Per això reivindiquen «deixar de donar les culpes als altres» i buscar la responsabilitat de cadascú.