L’inventari de camins del Bruc ha generat preocupació entre propietaris forestals. Denuncien que el document, que es troba a exposició pública, considera molts camins privats com a públics. L’Associació de Propietaris Entorns de Montserrat i Boscat alerten que s’han inclòs «camins inexistents o traçats antics» que travessen jardins o horts sense previ avís i temen que això abocarà els propietaris a destinar molts recursos per revertir-ho judicialment. Tant l’Ajuntament com la Diputació de Barcelona, en canvi, diuen que «no són expropiacions». S’han identificat aquelles vies d’ús públic per poder demanar ajuts per reparar-les i fer manteniment. L’alcalde, Rafael Galvan, diu que s’estudiarà «cas per cas» i que «no hi ha res tancat».

La Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (Boscat) ha tornat a denunciar les pràctiques d’alguns ajuntaments a l’hora d’elaborar inventaris de camins, un procés que, segons l’entitat, s’està fent «sense informar prèviament els titulars» i que, segons ells, pot comportar la pèrdua de la titularitat de camins privats. És el cas del Bruc, on l’aprovació inicial d’un inventari ha generat oposició entre els propietaris afectats. Lamenten que s’ha aprovat inicialment el document sense haver parlat amb la propietat.

De fet, els ajuntaments tenen l’obligació d’elaborar aquests documents i molts, com ha fet el Bruc, opten per fer-ho a través d’un recurs tècnic que ofereix la Diputació de Barcelona. L’alcalde del Bruc, Rafael Galvan, deixa clar que, en cap cas, el document posa en dubte la titularitat dels camins i les finques, sinó que es refereix al seu ús: «No volem expropiar res a ningú». En aquest sentit, el batlle ha animat els veïns a presentar al·legacions i comunicar totes les casuístiques. Davant l’enrenou que s’ha generat al municipi, l’Ajuntament ha decidit ampliar el període d’al·legacions i Galvan assegura que les estudiaran «una per una».

Una visió que comparteix el gerent de Serveis d’infraestructures viàries i mobilitat de la Diputació de Barcelona, Valentí Aceña. Admet que és un tema «complex» i per això creu que els ajuntaments han d’explicar molt bé aquesta eina per «evitar mals entesos», a poder ser abans de que hi hagi una aprovació inicial del document. De fet, treballen en una guia per ajudar als ajuntaments en aquesta tasca pedagògica.

Remarca que aquest estudi és un «punt de partida» per tenir dades objectives de la possible titularitat i ús públic d’un camí. Malgrat el malestar d’alguns veïns, assegura que la finalitat és identificar els camins considerats de bé públic per poder fer el manteniment i no pas canviar la titularitat o expropiar vies. Recorda que a Catalunya ja s’han elaborat estudis com aquest a prop de la meitat del territori. A la demarcació de Barcelona ja s’han catalogat uns 30.000 km de camins.

Una norantena de camins afectats

El catàleg de camins del Bruc inclou una norantena de camins que sumen més de 100 quilòmetres i els propietaris denuncien que en la gran majoria hi posa que hi ha indicis de titularitat pública. Boscat alerta que la catalogació d’un camí privat com a públic té «conseqüències greus». «No només es perd la titularitat, sinó que és l’Ajuntament qui passa a decidir quins usos es poden fer del camí i també del seu entorn», explica el gerent de Boscat, Jordi Tarradas. Assegura que això pot impedir, per exemple, ampliar una edificació o un cobert si una ordenança municipal fixa limitacions a banda i banda del camí.

A més, en molts casos aquests camins travessen les finques de punta a punta, fet que «divideix una sola propietat en dues parts i en redueix el valor».  I Tarradas posa aquest exemple: «És com tenir un pis on el passadís fos d’ús públic i la comunitat pogués passar pel mig de casa».

Traçats basats en mapes antics

Al Bruc, l’inventari aprovat inicialment pel ple municipal afecta 92 camins, segons ha explicat Carlos Sunico, president de l’Associació de Propietaris Entorns de Montserrat i un dels propietaris afectats. «D’aquests, només 8 o 10 es poden considerar públics, però la resta són privats», assegura. Lamenta que l’inventari s’ha fet «des d’un despatx i sense consultar en cap moment la propietat». Sunico denuncia que s’hi han inclòs camins inexistents, traçats antics o vies que passen literalment pel mig de finques, horts o zones d’ús domèstic. «Hi ha dibuixos que passen pel mig d’una taula on la gent menja a l’estiu o per dins d’un hort», explica. I això, diu, comporta una clara pèrdua de valor patrimonial i de drets.

També alerta que alguns d’aquests traçats afecten zones del Parc Natural de Montserrat, actualment preservades per afavorir la biodiversitat. «S’han dibuixat camins públics en zones verges que la propietat està mantenint precisament per preservar la fauna i la flora», lamenta.

Una de les propietàries afectades és la Cristina Capdevila, de la finca Cal Pau Corres. Explica que, en el seu cas, el camí inventariat «continua pel mig de l’hort i baixa fins a una riera», tot i que actualment no té cap ús ni és transitable. «És sorprenent que s’inclogui aquest traçat quan no se’n fa cap ús real», assegura. Capdevila denuncia que molts d’aquests camins s’han dibuixat a partir de mapes del segle XIX o principis del XX, sense georeferenciació precisa. «Literalment s’han hagut d’inventar trams de camí perquè no sabien per on passaven», afirma, i critica la manca de «sentit comú».

Cost econòmic i impacte emocional

Un altre dels punts més criticats és la càrrega de la prova, que recau sobre els propietaris. «Per a l’Ajuntament  n’hi ha prou amb dibuixar un camí en un plànol, però el propietari ha de demostrar documentalment que aquell camí és privat», explica Tarradas. Detalla que un procés judicial pot arribar a costar fins a 15.000 euros, sense garanties d’èxit. I a aquesta càrrega econòmica s’hi suma l’impacte emocional. De fet, el president de l’Associació de Propietaris Entorns de Montserrat relata casos de veïns afectats «que s’han posat a plorar en assemblees» en descobrir que un camí públic els podria passar pel mig de casa.

Una solució «senzilla»

Des de Boscat defensen que la solució és fàcil: informar i implicar els propietaris des del primer moment. «Només cal que l’Ajuntament convoqui els veïns durant la redacció del document i els permeti aportar informació», assegura Tarradas. «Fent-ho bé des del principi, ens estalviaríem el 99% dels problemes». L’entitat adverteix que, si no es corregeixen aquestes pràctiques, l’única sortida per als propietaris serà tancar camins amb cadenes, un escenari que, segons Tarradas, «acaba perjudicant tothom».

Mar Martí / Nia Escolà / Lourdes Casademont – ACN