Poble Actiu organitzà el passat divendres una conferència que va comptar amb la participació d’en Jaume Fons Esteve (Som Energia Anoia) i de’n Dani Cornellà (diputat de la Candidatura d’Unitat Popular – Un nou cicle per Guanyar al Parlament de Catalunya). En aquest acte es van analitzar diferents experiències que ja són una realitat al país i també es va presentar l’avantprojecte realitzat per el geògraf Sergi Saladié sobre la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’Autopista AP7.

Comunitats Energètiques Locals

En Jaume Fons Esteve explicà l’experiència de la Cooperativa Som Energia que, amb prop de 80.000 socis i sòcies, els subministra energia 100% verda. Es tracta d’una Cooperativa sense afany de lucre que garanteix la participació democràtica dels seus membres mitjançant la creació d’entitats comarcals com la de l’Anoia.

Explicà experiències de creació de Comunitats Energètiques Locals, com les d’Amer (La Selva) o Manresa. Poden tenir forma de Cooperativa, Associació o Societat mercantil, i majoritàriament són de caràcter mixt, amb la implicació d’ajuntaments i veïnatge de la mateixa població. Fomenten i inverteixen en la instal·lació de plaques en teulades i espais del municipi i distribueixen l’energia entre els socis i sòcies. La reglamentació actual permet participar-hi a edificis que es troben dins d’un radi de 1.000 metres (anteriorment eren 500) i properament s’ampliarà fins a 2 quilòmetres. Això comportaria que a Igualada, electricitat generada a teulades de Les Comes (pavelló, indústries, etc.), pugui ser consumida per associats residents al centre de la ciutat.

En aquest sentit destacà, com a exemple, que a la província de Girona ja són més de 50 els municipis que estan tramitant la creació de comunitats.

Informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’AP7 al seu pas per Catalunya

Per la seva banda, Dani Cornellà presentà l’estudi que la CUP encarregà a en Sergi Saladié (doctor en geografia per la Universitat Rovira i Virgili, postgrau en Arquitectura del Paisatge per la UPC i Màster en Estudis Territorials i Urbanístics).

L’estudi quantifica la superfície de l’AP7 (des d’Ulldecona al Montsià fins La Jonquera a l’Alt Empordà) susceptible d’instal·lació de plaques fotovoltaiques en talussos, cobertes d’edificacions en àrees de servei, ponts, suports de senyals, àrees de descans i antigues àrees de peatge. Això comportaria una superfície potencial de més de 1.500 hectàrees i prop de 3 milions i mig de plaques, que generarien una producció anual d’electricitat de 2.000 GWh, el que representa prop del 5% de les necessitats d’energia elèctrica segons estimacions de Proencat per al 2030.

L’estudi també conclou que els prop de 350 km de la AP7 es podrien ampliar fins els més de 1.600 km de vies d’alta capacitat que hi ha a Catalunya, i augmentar la producció fins a 9.700 GWh (més del 20% del consum anual d’electricitat, que, sumat a l’actual producció del 17% d’energia renovable i al 30% que la pròpia Generalitat afirma que es pot aconseguir mitjançant l’instal·lació de plaques a teulades residencials, industrials i de serveis a Catalunya sumaria prop de dues terceres parts de les necessitats, molt per sobre de l’objectiu del 50% per al 2030).

Més enllà d’aquestes dades, Dani Cornellà també comentà altres avantatges: s’actuaria sobre espais ja antropitzats, representaria una generació propera a la costa, que és la zona de major consum, i es podria aprofitar el propi traçat de l’autopista com a via d’evacuació.