El CDR d’Igualada, la Conca d’Òdena i el Bruc han expressat a través d’un comunicat la seva «oposició més contundent» a l’inici de les diligències prèvies contra un total de 51 persones de la comarca de l’Anoia que van participar als talls a l’autovia A-2 durant les manifestacions dels dies 3 d’octubre i 8 de novembre. El jutge ha citat a declarar en condició d’investigades aquestes persones per un presumpte delicte de desordre públic. Per mostrar el suport als investigats, el CDR impulsarà mocions als Ajuntaments de la comarca perquè «les institucions manifestin la seva oposició pública a l’inici de les diligències prèvies» i «mostrin la solidaritat públicament» amb les 51 persones. El primer Ajuntament on s’ha presentat la moció és el d’Igualada i el ple d’aquest dimarts al vespre ha aprovat el text amb el suport d’ERC, CiU, la CUP i Decidim. Els Socialistes d’Igualada s’han abstingut i el PP hi ha votat en contra.
El jutjat d’instrucció número 1 d’Igualada ha citat a declarar en condició d’investigats 51 persones per desordre públic, concretament pels talls a la N-II a la comarca de l’Anoia durant les manifestacions del 3 d’octubre i el 8 de novembre passat. El CDR d’Igualada, la Conca d’Òdena i el Bruc ha denunciat que la investigació «es basa en un informe dels Mossos que, al seu torn, es nodreix dels atestats policials del mateix cos en referència als fets ocorreguts durant la jornada de vaga general del 8 de novembre».
En aquest sentit, el CDR assegura a través d’un comunicat que les persones investigades ho són per «ser titulars de vehicles la matrícula dels quals els Mossos van incorporar als seus informes». A més, denuncien que tres de les persones que han rebut la citació per anar als jutjats «van ser suposadament identificades visualment pels agents que signen l’informe». El CDR alerta del «risc» que els Mossos «atribueixin a una sola persona la qualitat de ‘participant actiu’ en una mobilització d’entre 200 i 300 persones» i denuncien que els Mossos han argumentat que el motiu per incloure’ls a l’informe és que «es tracta de persones conegudes per participar en diverses concentracions i manifestacions».
Per tot plegat, el CDR manifesta la seva «oposició més contundent» a l’inici de les diligències prèvies d’aquest procediment i es reafirma en els diferents actes de protesta i mobilització que va haver-hi arreu del país durant les jornades de vaga general. L’agrupació assegura que la del 8 de novembre va ser «una jornada de mobilització general arreu del país en defensa de la dignitat i de la democràcia» i considera que va ser un «crit unànime del nostre poble en demanda de llibertat i d’una República que ens alliberi d’un estat demofòbic i lliberticida com ho és l’espanyol».
Davant d’aquesta situació, el CDR ha assegurat que no deixarà sola «cap ni una» de les persones investigades i han avançat que se seguiran mobilitzant arreu de la comarca «per acompanyar les investigades». A més, el CDR presentarà mocions als Ajuntaments perquè les institucions manifestin la seva «oposició pública» a l’inici de les diligències contra aquestes 51 persones.
El primer Ajuntament on s’ha presentat la moció és al d’Igualada. El ple municipal de la capital de l’Anoia va aprovar el text aquest dimarts al vespre amb el suport dels grups d’ERC, la CUP, CDC i Decidim Igualada, mentre que el PSC es va abstenir i el PP va votar-hi en contra. En el text de la moció s’acorda manifestar l’oposició a l’inici de les diligències prèvies contra les 51 persones; mostrar públicament la solidaritat amb els 51 investigats; reafirmar el reconeixement cap a les mobilitzacions massives de caràcter no violent que el poble català ha protagonitzat els darrers mesos; i traslladar l’adopció de l’acord al jutjat d’instrucció número 1 d’Igualada, a l’associació Drets, a l’organització Alerta Solidària, a l’ANC i a Òmnium Cultural.
Mar Martí / ACN
