El Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ha presentat el Pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per al 2017 amb l’objectiu de contribuir en la recuperació de la memòria històrica.
L’exhumació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista complementa les tasques, realitzades pel mateix Departament, de geolocalització de fosses i del Programa d’Identificació Genètica.
El Pla d’actuacions per al 2017 inclou tant les actuacions previstes a curt termini com la sistematització dels protocols d’actuació i la planificació de futures intervencions. Les actuacions que contempla el Pla per al 2017 estan localitzades a l’Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Girona, Lleida i a les Terres de l’Ebre.
A la comarca de l’Anoia es reprendrà la recerca de la fossa de Can Maçana, sobre la que l’any 2006 es va fer una primera recerca que no va donar resultat. L’actuació d’enguany contempla l’ampliació de la zona de prospecció en base a nova documentació disponible. Les tropes franquistes van detenir diversos civils, veïns de Súria i Valls de Torroella, que van ser executats poc després en una cuneta de la carretera de Can Maçana, prop de la muntanya de Montserrat.
Vuit assassinats al 1939
Segons s’ha pogut documentar, nou persones van ser afusellades en aquell lloc el nou de febrer de 1939. Eren presos procedents de la presó de Manresa, residents a la localitat de Súria i Valls de Torroella. Aquelles nou persones van ser detingudes per les tropes franquistes després de l’ocupació del poble, i van ser afusellades sense judici previ quan els havien carregat en un camió amb direcció a Barcelona. Dels nou tirotejats va haver-hi un únic supervivent, fet que va provocar que s’iniciés una investigació de l’afusellament arbitrari.
Els fets van tenir lloc a la vora d’un camí, molt a prop de la cruïlla de can Maçana, al peu de Montserrat. Els soldats van fer baixar els nou presoners del camió on suposadament es dirigien de la presó de Manresa a la de Barcelona, quan els van alinear a la cuneta i els van tirotejar. Vuit d’ells hi van morir, i l’únic supervivent va explicar els fets a les autoritats quan va ser detingut de nou, cosa que va provocar una investigació militar. La pel·lícula dels fets, així com bona part de la investigació sobre la fossa, es pot trobar al llibre “Mort a les cunetes”, escrit per Albert Fàbrega, nét d’un dels afusellats, i publicat al 2005.
Els quatre testimonis existents amb informació sobre la ubicació de la fossa on van ser enterrats coincideixen en assenyalar aquest lloc una mica més amunt de l’indret on presumptament els van matar, entre dos turons. La recerca, l’any 2006, va resultar infructuosa.
Segons el mateix departament del govern català, a la comarca de l’Anoia hi ha constància de fosses comunes als cementiris d’Igualada i Prats de Rei, Castellolí -dues fosses- i Òdena, a més de la fossa de Can Maçana.
