Va ser l’1 de setembre de 1996, quan un grup força nombrós de nous professors van entrar al vestíbul de l’escola. Aquestes persones venien d’una escola que havia tancat i es van repartir en les diferents etapes. Jo feia just un any que havia començat a treballar aquí i era molt jove, la qual cosa vol dir que necessitava aprendre molt dels meus companys. Ja en la primera reunió em vaig adonar que la confiança que inspirava el Ramon m’ajudaria a créixer com a professional de l’ensenyament, i, sense cap mena de dubte, així va ser.
El Ramon va assumir la tasca de tutor amb una tranquil·litat que t’és permesa només quan la tutoria és el teu àmbit natural. Tampoc li van caldre massa explicacions per adaptar-se a l’estil d’ensenyament dels Maristes. Era un bon coneixedor dels diferent projectes pedagògics dels centres del nostre entorn, raó per la qual ben aviat va ser designat cap d’Estudis d’ESO, una tasca gens fàcil, cal dir-ho.
En institucions no massa grans, quan una persona és vàlida, se l’acostuma a requerir per a moltes tasques diverses, i aquesta ha estat sempre la situació del Ramon: formar part de l’equip d’educació de la Fundació Champagnat (que en aquell moment rebia el nom de SOM) per coordinar la tasca pedagògica de totes les escoles, formar part de l’equip de Qualitat de la fundació per poder certificar tots els centres amb el segell ISO i encapçalar l’equip del departament de matemàtiques, entre d’altres responsabilitats, sempre amb la voluntat de reflexionar sobre com es portava a terme tot el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat.
El dia 13 de gener, a les 12:10 el Ramon Domènech va fer la seva última classe de matemàtiques a 1rB d’ESO i abans d’acabar el matí, tots els alumnes de l’Etapa li van brindar un comiat tan emotiu com inesperat, on va dir que encara li quedarien forces per seguir ensenyant. Quan un és mestre de veritat, no pot deixar de ser-ho d’un dia per l’altre, i ell és un mestre dels de debò.
En nom de tot l’equip docent de Maristes Igualada, volem donar-li les gràcies per la gran petjada que ens ha deixat a la nostra escola. Sabem, però, que malgrat la seva jubilació, el Ramon seguirà sentint-se part de la vida del centre i l’anirem veient. Segur que trobarem ocasions per escoltar els seus comentaris sobre el moment excepcional que viu l’ensenyament i en prendrem nota per poder seguir vius en el projecte d’innovació de la nostra institució.
Íngrid March Riba
Maristes Igualada
