El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha afirmat aquest diumenge que “la memòria és el millor antídot contra el feixisme i qualsevol tipus de totalitarisme”. El cap de l’Executiu ha fet aquestes declaracions durant l’acte de col·locació d’una llamborda stolpersteine a Masquefa en record de de Miquel Rovira Isart, assassinat l’1 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.

El cap de l’executiu ha instat a enfrontar-se al “discurs de la por que no veu en l’altre un ciutadà sinó un enemic”. Segons el president de la Generalitat, ens hem de conjurar perquè “l’horror i el feixisme no es repeteixi en un context social, polític i econòmic molt dur”. En aquest sentit, ha demanat “defensar una societat cohesionada en drets i llibertats i justícia social, així com drets i llibertats col·lectius”, entre els quals ha situat “els drets i llibertats democràtics i nacionals de Catalunya”.

Abans d’aquest acte, el cap de l’Executiu ha visitat l’Ajuntament de Masquefa acompanyar de l’alcalde de la localitat, Roger Vàzquez. L’acte ha comptat amb la participació de l’alcalde i de familiars de Miquel Rovira i Isart. Després de la col·locació de la llamborda, el cap de l’Executiu a fet un parlament.

“Pedra que fa ensopegar”

Les stolpersteine són un projecte artístic dissenyat per l’alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) en record de totes les víctimes del nacionalsocialisme alemany. Demnig va crear i col·locar la primera stolpersteine l’any 1996; des d’aleshores, n’hi ha més de 82.000 repartides per tot el món.

En alemany stolpersteine significa “pedra que fa ensopegar” i, d’acord amb Demnig, “no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor”. Es col·loquen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat. A Catalunya, el projecte el gestiona el Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través del Memorial Democràtic i hi ha instal·lades 496 llambordes stolpersteine.

Miquel Rovira Isart

Miquel Rovira Isart va néixer a Masquefa l’11 de setembre de l’any 1900. Tot i provenir d’una família de pagesos, amb l’arribada de la industrialització va començar a treballar a la fàbrica de fornitures metàl·liques Viuda e Hijos de Rogelio Rojo. La Segona República va suposar el seu pas a la política i amb l’inici de la guerra civil va ser cridat a files. Després de la retirada amb les tropes republicanes cap a França, va iniciar un periple pels camps de concentració francesos i, amb l’ocupació del territori francès per part dels alemanys, va ser deportat a Mauthausen. D’allà va passar definitivament al Kommando de Gusen , on va morir el dia 1 de desembre de 1941.