L’aprovació, el passat 8 de febrer al Parlament de Catalunya, de la modificació de la llei de vegueries per incloure-hi el nou àmbit del Penedès va deixar dividida la comarca de l’Anoia i va revitalitzar les aspiracions de la comarca històrica de l’Alta Segarra, que està formada pels municipis de l’entorn de Calaf.
Si bé el centre i el sud de l’Anoia s’incorporaven al Penedès, vuit municipis del nord van decidir mantenir-se a la Catalunya Central: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.
El PDeCAT ha elaborat un manifest, al qual ha tingut accés aquest diari, en què defensa la realitat territorial, social, econòmica i cultural de la zona i demana “el reconeixement d’aquesta realitat territorial amb la creació de la comarca de l’Alta Segarra”.
Un dels motius és que els vuit municipis del nord de l’Anoia “es troben amb una situació anòmala que cal corregir i trobar-hi una solució”.
El Partit Demòcrata inscriu la reivindicació de la nova comarca amb la voluntat d’afrontar un debat per elaborar “un model territorial de Catalunya en el qual tots i totes ens hi puguem sentir identificats”. El futur implica, segons aquest document, “tenir un país equilibrat i cohesionat, amb un model territorial català modern i actualitzat”.
Com ja han manifestat els alcaldes del territori, el PDeCAT defensa per a la nova comarca “un concepte territorial que sigui sostenible, un concepte de comarca eficient i adient per al segle XXI”.
En aquest sentit, el document explica que les línies implicarien “mancomunar serveis eficients i de proximitat, treballar conjuntament pel desenvolupament i la promoció del territori, i tenir un consell d’alcaldes que permeti elaborar una estratègia conjunta” dels municipis de la nova comarca.
Reivindicació històrica
L’altiplà central ja tenia un pes específic durant l’imperi romà, amb els Prats de Rei com a Municipium Sigarrensis, una denominació que es va estendre al llarg dels segles. A l’edat mitjana existia la sotsvegueria de Prats i Segarra així com també el Deganat de Segarra, a dins del Bisbat de Vic, i Calaf, Torà i Ivorra estaven adscrites als bagencs comtes de Cardona. El procés de divisió comarcal dels anys 30 va incorporar el territori a la comarca de l’Anoia, una divisió que es va mantenir el 1987. L’any 2000 l’informe sobre la revisió del model territorial coordinat per Miquel Roca rescatava l’Alta Segarra com a comarca, formada per quinze municipis de l’Anoia, el Bages, la Segarra i el Solsonès. La majoria dels municipis de fora de l’Anoia encara no s’han pronunciat sobre la nova comarca.
