El Parlament ha convalidat el decret de renovables gràcies als vots d’ERC, JxCat i En Comú Podem. La resta de partits de l’oposició hi han votat en contra. La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha fet una crida als partits a «anar a la una» amb aquesta qüestió per fer la transició energètica. «Ens necessitem tots i totes», ha afegit. I ha destacat que el nou decret porta cap a una «pacificació territorial necessària» tot defensant que no es podia esperar més temps. A partir d’ara, els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica hauran d’acreditar l’acord del 50% dels terrenys, s’introdueixen requisits per incrementar el consens territorial i es prioritzen els projectes petits, de 5 MW o menys.
El decret aprovat incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables, per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum. En aquest sentit, a partir d’ara els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica hauran d’acreditar l’acord del 50% dels terrenys sobre els quals es projectin, i també que s’ha presentat una oferta del 20% de participació local.
El nou decret llei prioritza el tràmit per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència, i també s’exigirà als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kV per a aquests projectes. En aquest sentit, segons el Govern, la modificació permet que 19 instal·lacions inferiors a 5 MW surtin en breu a informació pública. Aquests projectes preveuen situar-se a comarques com l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Garrotxa, la Selva, les Garrigues, Osona, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, el Segrià, el Solsonès o el Tarragonès.
La consellera Jordà ha assumit el compromís de comparèixer anualment al Parlament per fer seguiment i comprovar l’assoliment dels objectius del decret, tal com han demanat els comuns. Així mateix, la titular d’Acció Climàtica ha argumentat que el decret no es pot tramitar com a projecte de llei perquè no es pot perdre temps. «Ens cal regular, no ens cal aturar», ha conclòs.
Jordà ha explicat que, des que el decret ha entrat en vigor, s’han desbloquejat una vintena de projectes. I això, segons ha dit, indica que es va per «bon camí». «Cal punxar la bombolla especulativa dels projectes al territori. Volem un diàleg sincer al territori», ha conclòs.
Aquest dimecres, s’ha reeditat a l’hemicicle del Parlament la mateixa majoria que va facilitar la setmana passada que els pressupostos superessin el debat a la totalitat: una aliança d’ERC, Junts i comuns, mentre que la CUP ha votat juntament amb la resta de partits de l’oposició.
El diputat dels comuns Lucas Ferro ha dit que el seu grup ni defensa la cultura del «pelotazo» ni tampoc que no es puguin desplegar els projectes. «Defensem el mateix que defensem en els conflictes socials i laborals, que hi hagi mecanismes de compensació i resolució de conflictes. I valorem que hi hagi una taula de diàleg per acordar compensacions», ha argumentat.
En canvi, el soci de la investidura, la CUP, ha votat en contra del decret. El diputat anticapitalista Dani Cornellà ha admès que suposa «millores substancials» comparat amb l’anterior decret però les ha considerat insuficients. En aquest sentit, ha recordat que la CUP es manté amb el ‘no’ que ja va donar a l’anterior decret del 2019 i que ara gran part dels partits de l’oposició s’hi han afegit.
La diputada del PSC Sílvia Paneque ha lamentat que Catalunya estigui a la cua d’Europa pel que fa a renovables i augura que amb aquest decret no canviaran les coses. Així mateix, ha criticat que el Govern no exerceixi la sobirania energètica i la «manca de diàleg» per elaborar el decret.
Per la seva banda, el diputat de Vox Antonio Ramon López ha recordat que les patronals i les empreses del sector han demanat que es retiri el decret perquè, segons diuen, la nova norma incrementa les traves i suposa «inseguretat jurídica».
Segons la diputada de Cs Marina Bravo, el nou decret crea «massa inseguretat jurídica» i ha constatat el «fracàs» de les energies renovables a Catalunya. En la mateixa línia, la diputada del PPC Lorena Roldán ha alertat que hi ha promotors que van a altres comunitats autònomes en comptes d’invertir a Catalunya.
Marta Sierra / ACN
