El jutjat d’instrucció número 15 de Barcelona ha arxivat el cas de la mort de la Clàudia, la nena d’11 anys de Cabrera d’Anoia que va morir el 5 de febrer de 2015 a l’Hospital Quirón de Barcelona. La jutgessa ha fet la instrucció del cas però al·lega que té prou proves per obrir un judici, un procés en el que s’havien investigat dos cirurgians ortopèdics i una anestesiòloga. La família ja ha presentat recurs contra aquesta decisió i sabran en el termini d’un mes quina postura adopta el jutjat. Si es manté l’arxiu, ja han anunciat que recorreran a l’Audiència Provincial de Barcelona.

La mare de la Clàudia, Amparo Montegaudo, ha mostrat la seva indignació per la decisió: “no se si ens prenen el pèl o és que els jutges ho volen tapar”. Monteagudo denuncia, a més, que el centre sanitari no ha facilitat les proves toxicològiques que reclamaven, i lamenta que la jutgessa ha acceptat com a proves toxicològiques “unes analítiques que són les mateixes que havia lliurat l’hospital fa un any, com hem comprovat amb un pèrit”.

L’arxiu es produeix amb la “reacció adversa a l’anestèsia” com a hipòtesi de la mort, una explicació que no convenç a la família. La nena es va sotmetre l’agost del 2014 a una operació d’allargament de tíbies i sis mesos després, havia de tornar a l’hospital per retirar els guixos i practicar una possible tenotomía. Li van aplicar anestèsia general per retirar-li els guixos i va tenir una parada cardiorespiratòria. Monteagudo assegura que “van deixar morir a la meva filla”, perquè considera que després d’aquesta parada “s’haurien d’haver fet proves per intentar revertir el que anava malament”, un «shock per drogues» els van dir. La mare relata com “la van aguantar unes hores més per esborrar el que havia passat” i va morir la matinada següent.

Però el malson dels pares de la Clàudia encara tenia un dolorós pas més. Després de denunciar l’hospital per la mort, la jutgessa va ordenar l’exhumació del cos, moment en el que es va descobrir que s’havien extret els òrgans. Amparo Monteagudo critica que el cas s’arxivi quan el centre no ha aportat documentació, “només hi ha registres de monitorització quan la meva filla ja està amb mort cerebral, fan una necròpsia quan el que havíem autoritzat era una autòpsia i triguen tres mesos en facilitar els òrgans que havien extret, quan el formol ja ha destruït tot rastre”. La família assegura que arribarà fins on calgui per aconseguir justícia.