DIJOUS 6 D’ABRIL20:00HGRATUÏTATENEU CINEMA

En aquesta ocasió us proposem una cosa diferent. Una mena de joc (a ‘Pantalla Oberta, sempre ens ha agradat jugar). Ja que aquests dies s’ha estrenat en els cinemes la darrera versió de ‘La Bella i la Bèstia’, i algun canal de TV ha recuperat la de la Disney, us fem el suggeriment de gaudir de la primera versió cinematogràfica: la d’en Jean Cocteau. I és que aquest conte de fades de Mme. Leprince de Beaumont (inspirat per un text previ de Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve), centrat en el triomf de l’amor sobre allò material i de la bellesa interna sobre l’externa, no va poder trobar millor expressió cinematogràfica que en aquest film del poeta i cineasta (també va ser pintor, novel·lista,…) francès. Potser, aquesta és una de les obres més aconseguides i populars de Cocteau. Tota una festa en inventar una imatgeria, inspirada per diverses influències estètiques (entre elles, és clar, les seves conviccions surrealistes) i que converteix aquesta història en una màgica comunió entre realitat i fantasia. Hi descobrirem com uns braços sense cos subjecten canelobres, o com hi ha mans que sorgeixen en les taules per servir les copes de vi, o escultures que giren el cap i aguaiten amb els seus ulls el visitant, la impactant caracterització de La Bèstia,… tot un farcit de recursos visuals que seran recollits en les versions posteriors.

Som davant d’una de les versions més poètiques del tradicional conte impregnat de la seva mirada lírica i amb unes grans dosis de romanticisme visceral. Un Jean Cocteau que sempre, i en totes les seves vessants artístiques, es definia com un poeta ja que totes les seves obres eren poesia. De fet, les intencions de l’autor francès queden ja plasmades a l’inici del film en sortir davant d’una pissarra i escriure en ella amb guix que el que s’està a punt de veure s’ha de veure amb ulls d’infant.

Acabem com comencen tots els contes,… “hi havia una vegada,…”.