“La vida és com una motxilla. Si la mesurem a pes i ens obsessionem amb el quant, ens acabarà fent mal l’esquena. L’important no és la quantitat, sinó amb què l’omplim i com.”
(Liliana Arroyo)
Al claustre de mestres ens agrada pensar que contribuïm d’alguna manera al bagatge d’experiències que omplen la motxilla dels nostres alumnes, no només a nivell de continguts, sinó també a nivell vivencial. Una motxilla que els acompanyarà tota la vida i que, en la mesura que es va omplint, contribueixi positivament en el desenvolupament humà, social, cultural i intel·lectual dels nens i nenes. “En una societat que canvia cada dia, hem de plantejar-nos què és l’educació. I des d’aquest punt de vista, l’educació en aquests moments ha de partir de l’aprenentatge i no de l’ensenyament.” (Roser Salavert)
Des de les escoles, veiem com n’estan de preparats i motivats els nostres alumnes per explorar el món que els envolta. Necessiten qüestionar el que veuen, investigar el que no entenen, buscar el que no saben, posar en pràctica el que han après i mostren curiositat a través de l’observació i la manipulació; necessiten sortir de l’aula i de casa per descobrir el que ens envolta, compartir activitats en família o amb l’escola, conèixer llocs nous o receptes noves, visitar museus, gaudir d’espectacles, passejar o anar en bicicleta… Qualsevol activitat és bona si l’objectiu és aconseguir omplir aquesta metàfora del mica en mica, que busca arribar a l’objectiu final de la felicitat. Com un rellotge de sorra fina en forma de motxilla, que engloba aprenentatges, vivències i sentiments.
Per això la nostra escola sempre ha potenciat les sortides a l’entorn, les colònies o els camps d’aprenentatge amb unes finalitats concretes. Tal com diu Júlia Berenguer:
– Són un aprenentatge vivencial, a través del qual els infants toquen, senten, oloren i viuen la naturalesa, les obres d’art o bé el barri. Així, aquest aprenentatge dins l’aula no significa el mateix, o és que podem portar l’olor d’un barri dins l’aula?
– Permeten posar en pràctica els aprenentatges treballats a l’aula. Des dels valors com l’educació, passant pel respecte a les normes de trànsit, els infants es posen a prova tot demostrant com són de capaços d’anar pel món (o pel museu, o pel barri…).
– El coneixement de l’entorn pot repercutir en el compromís de voler actuar-hi per tal de millorar-lo, canviar-lo o, simplement, respectar-lo. Quan els infants, des de ben petits, viuen l’entorn, aprenen a conviure-hi i, bàsicament, el respecten, fa que siguin més responsables del que ens envolta i que tinguin interès i se sentin compromesos a mantenir-ho. El mateix passa quan un infant està acostumat a saber estar en un museu o en d’altres llocs públics, que transferirà els aprenentatges i els durà a terme al llarg de la seva vida.
– Permeten un desenvolupament global dels infants, ja que integren coneixements diversificats (l’aprenentatge de les parts d’una planta, mentre es compta quantes fulles té…) i no pas separats per àrees (ara toca matemàtiques, ara anglès, ara català…).
Malauradament, però, cada vegada vivim en una societat més sedentària on els nens i nenes passen moltes hores asseguts sols davant la televisió, jugant a un aparell electrònic o interactuant amb qualsevol dispositiu mòbil. I, tot i que la societat digital forma part del nostre dia a dia i no ens hi podem oposar, aquestes activitats no potencien tant els aspectes més socials,
culturals i de cohesió com quan sortim i omplim la motxilla de noves experiències.
Jordi Rojas, Clara Gil, Laura Palet i Marta Casanellas
Equip Directiu Fundació Escola Mowgli
