L’Igualada Calaf Grup va reviure dissabte una història repetida aquesta temporada. Ha estat un “dejà vu”. Els arlequinats dominen, tenen bones oportunitats, desaprofiten accions a pilota aturada, no acaben de marxar en el marcador… i el rival a última hora aprofita una acció desafortunada per emportar-se els punts…  va passar dimarts a Vilafranca… i abans a Cerceda… a Voltregà. Ha estat un guió repetit. Fins i tot reincident.

Fins i tot a l’hora d’obrir el marcador el partit ha estat “guionat”. Roger Bars ha enviat un míssil a la xarxa en la primera bola que tocava just entrar a pista. L’IHC dominava amb comoditat a un Lloret que jugava amb possessions al límit (ho ha mantingut durant tot el partit i li ha estat prou profitós). De fet els arlequinats s’han contagiat una mica d’aquest ritme lent i el partit ha acabat sent bastant “aturat”. Cosa que no ha impedit que les millors oportunitats fossin igualadines… entre elles un penal per un caiguda de Met Molas que Serra li ha aturat a Sergi Pla. A la porteria arlequinada l’Elagi tenia el repte de respondre amb encert (i hoa fet) a les poques accions d’atac dels visitants (situació molt més difícil per un porter que no pas si el rival arriba molt).

Amb l’1 a 0 ha començat la segona meitat. I ho ha fet amb una altra acció a pilota aturada desaprofitada (una FD per 10 faltes). Baliu tenia pensada una execució però Serra ha variat els seus moviments habituals i el Ton ha hagut d’intentar resoldre-ho sobre la marxa… No hi ha hagut sort.

A les Comes començaven a arribar sospites perilloses. Tornaria a ser un altre cop un dia d’aquella llei no escrita que diu  ” si no aprofites les oportunitats i ho acabes pagant”? . Malhauradament la resposta ha estat afirmativa.

Amb l’IHC amb 9 faltes d’equip el pitjor que podia passar és que els lloretencs marquessin abans d’arribar a la FD. I així ha estat. Empat a 1 i a una falta de la directa. Semblava una d’aquelles accions de 2×1 amb dos gols que capgiren un marcador. Sortosament Ton Baliu no està mai per festes i ha enviat una altra canonada a l’escaire des de 3/4 de pista (el remat ha estat estratosfèric… però el canvi de ritme per guanyar l’espai necessari per llençar el braç ha estat supersònic).

El gol del capità ha permès evitar aquell efecte del 2×1… per que la FD ha acabat caient… i el gol de Carbó també (amb molta fortuna per que l’Elagi li ha endevinat la intenció però la bola ha acabat entrant … plorant.

Els plors arlequinats s’han fet més grans quan una bola perduda en la lateral a tocar de l’àrea  ha propiciat una triangulació ràpida dels “bravencs” i el 2 a 3 que ha acabat sent decisiu. Quedaven dos minuts i mig i l’IHC ho ha intentat de totes les maneres (fins i tot treient l’Elagi i jugant amb 5 jugadors de pista) però els igualadins han seguit sent l’únic equip de l’Ok Lliga que encara no ha empatat cap partit.

IGUALADA CALAF GRUP 2 (1/1) Elagi Deitg, Ton Baliu (1), Met Molas, Pol Galbas i dani Lòpez, equip inicial. Roger Bars (1), Sergi Pla, Nil Garreta. Joan Muntané, Àlex Ferrer.

LLORET 3 (0/3) Serra, Crespo, Plaza (1), M. Grau (1), A. Grau, equip inicial. Carbó (1), Martí, Sulé.

GOLS: 1-0 R. Bars (m 9.44). SEGONA PART. 1-1 M.Grau (m 13.15), 2-1 Ton Baliu (13.49), 2-2 Carbó FD (m 15.43), 2-3 Plaza (m 22.28)

INCIDÈNCIES: 300 espectadors a Les Comes. Els àrbitres, han posat a l’acta que hi ha hagut un “llençament d’un objecte metàl.lic des de la zona ocupada”, diuen, “per aficionats locals”.