Una allau de parcs eòlics es dibuixen a cavall entre Tarragona i Lleida. La zona de l’Alta i Baixa Segarra és un entorn que ja conviu amb diverses centrals. Ara, el nou decret llei urgent del Govern per combatre l’emergència climàtica obre la veda a la implantació de nous parcs. Recentment s’ha fet públic que la firma Naturgy -l’antiga Gas Natural Fenosa-, vol fer una desena de parcs amb 73 aerogeneradors, la gran majoria a les comarques de l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra. En aquesta pugna eòlica, però, també hi entren altres empreses, com Green Capital Power -controlada per l’exgendre de Florentino Pérez-, que ja s’han presentat als municipis per temptejar-los. Al territori hi ha divisió entre partidaris i detractors de l’eòlica.

L’Anoia, la Conca de Barberà, la Segarra i la Ribera d’Ebre són les quatre comarques catalanes en què es preveu una major implantació eòlica. Dels onze nous parcs previstos amb 78 molins en total, una vintena es dibuixen a l’Anoia, una altra vintena a la Segarra, divuit a la Ribera d’Ebre, catorze a la Conca de Barberà i cinc al Baix Camp.

El nou decret, a part d’eliminar barreres administratives i aplanar el camí per a la implantació d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya, també va acompanyat d’una ponència d’energies renovables, a través de la qual es fa una consulta prèvia a tots els municipis perquè puguin dir-hi la seva abans que el Govern doni llum verda.

Ha estat a través d’aquest òrgan que s’han conegut els projectes. Alguns són nous i d’altres es rescaten del calaix. S’han fet públiques onze centrals amb gairebé 80 aerogeneradors i una potència global de més de 350 MW. D’aquestes, deu són de Naturgy i un onzè parc, de Green Capital, segons confirmen des d’Empresa i Coneixement.

Naturgy pretén promoure vuit parcs eòlics entre l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra anomenats Trilla, de 33,6 MW; Seré, de 33,6 MW; Ondara, de 19,4 MW; Esteve, de 12,6 MW; Gilet, de 42 MW; Les Mates, de 29,4 MW; i Millars, també de 29,4 MW-; dos a la Ribera d’Ebre -al terme de Tivissa- i un al Baix Camp -Vandellòs.

Per la seva banda, Green Capital en planteja un altre, amb el nom de Portella, entre Santa Coloma de Queralt i Argençola. Aquests són, ara per ara, els projectes que contempla la Generalitat, però no són els únics que hi ha sobre la taula. Green Capital ha remet a tràmits, via ministeri, tres parcs eòlics més de major envergadura.

I en poden aparèixer d’altres fins que s’esgoti el termini fixat pel decret. Davant la incertesa d’aquest nou escenari eòlic, les reaccions són diverses. Molts recelen que les eòliques elegeixin l’altiplà segarrenc no tant pels vents, sinó per la seva despoblació. Fins i tot s’ha creat una plataforma contrària a aquests projectes.

Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA)

El 21 de gener passat es va constituir la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA) que agrupa gent de diferents punts del territori que han vist amb preocupació la proliferació d’aquests projectes. Una de les portaveus, Àstrid Van Ginkel, ha explicat que no estan en contra de les energies renovables, però si contra la concentració d’aerogeneradors al territori. Considera amb l’objectiu dels governs d’arribar al 100% d’energia provinent de fonts renovables al 2050, ha precipitat l’interès per fer parcs eòlics. Això no obstant, remarca que és a les ciutats on es consumeix el 78% de l’energia i que aquestes només ocupen un 2% del territori.

És per això, que des de la plataforma creuen que les zones que han d’acollir els parcs eòlics o també d’energia fotovoltaica «han de poder decidir, com on i quan s’han de posar». Segons Van Ginkel, l’impacte és «potent» mediambientalment parlant però també culturalment i pel desenvolupament econòmic. En aquest sentit, assegura que està demostrat que aquests projectes provoquen «despoblament» i estudis científics demostren que els molins de vent poden afectar la salut de les persones fins a 15 quilòmetres de distància, pels sons que generen i l’impacte lumínic.

Argençola no els vol: «Els molins afavoreixen el despoblament, que justament és contra el que lluitem»

«Necessitem repoblar i donar vigor al món rural abans no se’ns acabi de morir del tot. Amb aquestes infraestructures fem just el contrari: l’estem destrossant». Així de contundent s’expressa l’alcalde d’Argençola (Anoia), Gumersind Parcerisas. En aquest petit municipi de l’Anoia, de poc més de 200 habitants, s’hi preveu un parc amb tres molins de 200 metres d’altura i l’oposició, per part de l’Ajuntament, és frontal.

Hi estan en contra per diversos motius. En primer lloc perquè, tot i estar a favor de les energies renovables, consideren que aquesta no és la manera de fer-ho. «Nosaltres creiem que el futur passa per un model d’una energia distribuïda pel territori i de proximitat», ha afegit. A més, denuncien que «no s’ha demanat al territori la seva opinió, i tot això arriba d’una manera imposada».

Parcerisas no amaga el fet que tenir molins al poble afavoreix la butxaca de l’Ajuntament, ja que suposa una entrada d’ingressos addicionals, però en tot cas creu que això també és una situació «perversa» que se solucionaria amb un millor finançament de l’administració local. «Si això fos així, no caldria caure en temptacions de voler instal·lacions nocives per tenir uns recursos que ara molts ajuntaments no tenim», ha dit.

L’alcalde creu que l’altra cara de la moneda és l’impacte negatiu que suposen aquests molins. «Està demostrat que aquestes infraestructures afavoreixen el despoblament, i això és just contra el que nosaltres lluitem», ha lamentat.

Ara, l’Ajuntament ha de presentar un informe per considerar quin grau d’avaluació ambiental de la zona ha de fer el Departament de Territori i Sostenibilitat, però l’alcalde reconeix que, en aquest sentit, el govern municipal té poc marge de maniobra.

Talavera no s’oposa als parcs, però demanen informació

L’alcalde de Talavera (Segarra), Ramon Trullols, ha explicat que d’oposició municipal als projectes de parcs d’aerogeneradors «gràcies a Déu» no n’hi ha. De fet, el municipi ja fa més de 10 anys que comparteix un parc eòlic amb Llorac (Conca de Barberà), a la Serra de Montargull, on hi ha 22 aerogeneradors d’uns 120 metres d’alçària. Els nous molins projectats podrien superar els 200 metres d’alçària, però, segons Trullols, això no pot ser un impediment per posar-los si es pot reduir l’impacte pintant-los d’algun altre color que no sigui el blanc. Així mateix, destaca que la tecnologia ha avançat i aspectes com el soroll de les pales quan roden ja no provoquen molèsties als veïns.

Trullols ha lamentat la falta d’informació que tenen els alcaldes i ha demanat que se’ls faci arribar per poder respondre les preguntes que fan els veïns. Així mateix, recorda que els parcs els repercuteixen en contrapartides econòmiques, com ara, que disposen d’ingressos addicionals que els permeten fer obres al municipi. Trullols demana que les empreses promotores facin formació per tal que el jovent pugui aprendre sobre l’energia eòlica i quedar-se a treballar a la zona.

La Conca de Barberà, un sí condicionat

Els alcaldes de la Conca de Barberà, una de les comarques actualment amb més presència d’eòlica, ja s’han reunit per valorar aquest nou mapa eòlic i han consensuat un informe que dona llum verda als projectes, però amb tot un seguit de condicionants de caire genèric, a complir ‘sine qua non’ pel promotor del parc.

Entre aquests s’hi troba respectar infraestructures pendents al territori com la xarxa soterrada d’abastament d’aigua en alta, la xarxa comarcal de telecomunicacions, així com també la Carta del Paisatge aprovada pel Consell Comarcal, a part del manteniment de camins malmesos i la restauració vegetal dels talussos.

«Són unes observacions que serveixen tant pels projectes que preveu la Generalitat com d’altres que puguin arribar de més companyies, i tant per a l’energia eòlica com la fotovoltaica», explica a l’ACN el president del Consell Comarcal, Magí Trullols. «Aquí no hi ha front comú unànime, però hem consensuat aquest informe», afegeix.

Els municipis que conviuen amb aerogeneradors no tenen cap interès en acollir nous parcs. És el cas de Conesa, on ja hi ha dos parcs que va engegar Gamesa, ara en mans d’Iberdrola. Són més de trenta molins en un poble amb un centenar de veïns censats. «De molins aquí ja en tenim», afirma l’alcaldessa, Rosa Maria Berenguer.

Per contra, aquells que no en tenen els veuen amb bons ulls. A les Piles s’hi dibuixa un dels parcs de Naturgy, Seré, i els pertocarien sis molins. «Tots es dibuixen sobre una zona de conreu, pot ser una bona ajuda per a un municipi petit, el nostre posicionament és totalment favorable», manifesta l’alcalde, Llorenç Montalà.

Actualment a la Conca de Barberà hi ha un total de 87 aerogeneradors repartits entre 7 centrals que estan en marxa -La Serra del Tallat, Les Forques I i II, Conesa I i II, Montargull i Savallà del Comtat. Les comarques del Priorat i la Terra Alta també concentren diversos parcs. Destaca el de Pradell de la Teixeta, amb 91 molins, un dels més grans del territori.

ACN