L’escriptora Ana Maria Matute mort a Barcelona a l’edat de 88 anys. Es tracta d’una de les novelistes més importants i prolífiques de la literatura del segle XX. La seva obra està molt centrada en reflectir la política i la societat espanyola de la post-guerra. Matute era membre de la Reial Acadèmcia Espanyola i l’any 2010 va rebre el Premi Cervantes de literatura.

De fet, Matute s’ha endut tots els grans guardons de les lletres espanyoles. A banda del Cervantes, va rebre el Nadal, el Planeta, el Nacional de les Lletres i el Príncep d’Astúries i rubricava una llarga trajectòria literària que va arrencar a la infantesa. Ana María Matute sempre explicava que es va convertir en escriptora als 5 anys, per sorpresa i que aquest esperit el va mantenir intacte tota la vida.

La Guerra Civil i la postguerra li van fer obrir els ulls a una realitat que la seva família, conservadora i religiosa, intentava amagar. Tot plegat conformaria l’univers fantàstic i poètic, però també carregat de compromís de la seva primera novel·la, «Pequeño teatro», que va guanyar el Planeta el 1954. Fins a principis dels anys 70, es va convertir en l’escriptora més traduïda i guardonada de l’Estat. «Los hijos muertos», del 1959, li va valer el premi de la Crítica i el Nacional de Literatura Miguel de Cervantes. Aquell mateix any obtenia el Nadal amb «Primera memoria», un llibre que forma part de la trilogia «Los Mercaderes», que continúa amb «Los soldados lloran de noche» i «La trampa».

Amb el temps, es va convertir Matute en una figura fonamental de la literatura espanyola, més enllà de l’etiqueta d’autora infantil i juvenil amb què durant una època se la va encasellar, esdevenint-se en una peça clau en la literatura de postguerra.

Després de 18 anys de silenci, apagada pels problemes personals, als 90 reprenia els èxits i «Olvidado rey Gudú» esdevenia tot un fenomen editorial. Un esclat de fantasia i el seu llibre preferit.

La seva obra ha estat traduïda a 48 idiomes.