Els Moixiganguers d’Igualada van entrar dissabte al selecte grup de colles de nou, per la porta gran. Més de 500 persones van omplir de morat la Tàrraco Arena Plaça i van portar la colla a fer un concurs perfecte, descarregant al primer intent el 3 de 9 amb folre. Els Moixiganguers volen fer arribar un profund agraïment a tothom qui va fer possible descarregar-lo. Moltes entitats van fer una crida per acompanyar els igualadins, i també moltes persones a títol individual van assajar el tres a les Cotxeres setmanes abans i van ser a Tarragona dissabte a la tarda. Tant el cap de colla, Jordi Moreno, com el president, Oriol Solà, van assegurar després de l’actuació que «aquest casell és de tota la ciutat i de mitja comarca», i que «sense la implicació de tanta gent no s’hauria pogut portar a plaça».

Aquest dijous a les 20h l’Ajuntament d’Igualada rebrà oficialment els Moixiganguers, que han preparat també una celebració oberta a tothom el mateix dijous a partir de les 23:30h al seu local.

Vuitens a la classificació general del concurs

Amb un 5 de 8 impecable -el tercer de l’any-, el seu primer 3 de 9 amb folre i la dominada torre de 8 amb folre, els Moixiganguers van guanyar l’edició de dissabte del concurs. Van quedar primers conjuntament amb els Xiquets de Reus, que van descarregar els mateixos castells. A la classificació global dels tres dies de concurs, els morats van aconseguir un meritori vuitè lloc, per davant d’alguns participants de l’edició de diumenge, quan actuen les 12 millors colles del moment.

Esclat d’eufòria i llàgrimes

Els Moixiganguers havien anunciat el 3 de 9 amb folre feia temps i el món casteller, conscient del repte que suposa l’assalt als nou pisos, n’estava especialment pendent. Per això en el moment d’anunciar-se el castell, amb el folre preparat i les mirades posades en el pis de quarts, des d’on s’havia de dir si el castell tirava endavant, la plaça va emmudir. Un silenci espectacular de les prop de 12.000 persones que omplien la TAP que permetia sentir tot el que deien els responsables del castell. “Bo!” va cridar el cap de colla, i el tres de nou va pujar amb molt bon ritme, tranquil i sense perdre les mides. Un cop descarregat, la colla es va fondre entre abraçades, crits d’emoció i força llàgrimes, i la plaça aplaudia per l’arribada d’una vintena colla als 9 pisos.