Diumenge 17 d’agost Sta. Ma. de Miralles tancava la seva FM. Una festa major que no només va ser això, sinó també el descobriment de la remodelació de la plaça de l’església. Una plaça de la que, tot i que tots els canvis no se’n han pogut acabar a temps, ja en vam gaudir plenament.

La FM en un municipi petit i dispersat com el nostre no és només festa, sinó que és retrobament, és companyia, és celebrar la vida.

Abans qui es reunia eren les famílies, que normalment no es veien durant tot l’any. Cada casa convidava als seus amics i parents a gaudir d’un, dos o tres dies de retrobament. El més destacat eren els suculents àpats al voltant de les grans taules de les cases, on es posaven al dia del succeït durant el darrer any. Ara, tot i que els àpats continuen sent una part molt important de la festa, una bona part d’aquests es duen a terme al mig de la plaça del poble unint famílies, però també veïns i veïnes i no sols del municipi sinó de municipis veïns, el que dona forma a la companyia entre pobles.

Espectacles i activitats per la mainada i pels adults, missa, àpats, música i jocs

Enguany han estat tres dies plens d’activitats per a tothom, petits i grans. Pintacares, inflables, espectacles pels menuts i per la família, taller de ioga amb esmorzar al castell i un sopar cada dia, cadascun en diferent format; sense oblidar les bitlles, la música o el cinema. El primer dia 140 persones van gaudir d’una sardinada fantàstica, tant en qualitat com en quantitat. L’endemà va ser l’hora del sopar que podríem anomenar de gala, un sopar servit, després del pregó, en una vertadera taula de festa major. Prop de 200 persones en vam gaudir, seguit d’un concert d’havaneres, música marinera i algun bolero. El pregó va anar a càrrec del Gat, un veí, que va posar una nota crua i de realitat en mig de la festa, tot fent un repàs de la dura realitat, en que el mon està immers, desigualtats, guerres… Ressaltant, això si, els valors i la importància de la vida en pobles com el nostre.

De fet el primer dia de FM ja hi va haver un record pel patiment dels gazauis. Sortint de missa es va fer un minut de silenci en senyal de repulsa del genocidi que està patint el poble palestí.

El tercer sopar que tancava la FM, jo potser el qualificaria com el més entranyable, el sopar dels «de casa», consisteix en que cadascú dels assistents porta quelcom, tothom participa en el muntatge i comparteix allò que ha portat. Vi, cava i coca a càrrec de l’ajuntament per brindar i posar punt i final a aquesta lluïda i viscuda festa major 2025. Vam ser unes 120 persones les que hi vam participar xerrant i fent poble.

Miralles acomiada la FM però no les activitats festives ni la cultura

En aquesta vesprada de tancament no hi va faltar com és de rigor la bona música. Abans del sopar 12 to 12 Quintet ens van fer gaudir amb l’espectacle Sinatra. Cal dir que vam poder escoltar una colla de bones peces de jazz tot fent un recorregut paral·lel a la vida artística en la seva etapa de les Vegas de l’incombustible Frank Sinatra, això si amb el toc personal i l’estil propi del grup. No podria destacar un component sobre els altres, no. El saxo, el contrabaix, la bateria o el teclat tots ben agermanats provocant el moviment dels assistents que en més d’una ocasió van participar acompanyant les peces. Quatre músics excel·lents i el cantant i showman barceloní Jordi Rabascall i líder de la formació que amb la ratafia en lloc del whisky i amb la seva fantàstica veu emulant l’estil Sinatra van anar-nos transportant per un repertori íntim com si estiguéssim parlant i intercanviant paraules.

Aquí s’acaba la Festa Major, gràcies per venir i participar.

5 i 6 de setembre una cita amb el 7è festival de jazz

Aquest final de festa no vol dir que Miralles entri en un letargia fins el proper mes d’agost 2026, sinó que ja té a punt

Som jazz, en la seva 7a edició, amb uns músics de primera: Fredi’s Jazz Band; Maria Betriu i Cordes del Món, els

propers 5 i 6 de setembre. Apunteu-vos a l’agenda aquesta cita ineludible pels amants del jazz.

Angelina Salut