El cens d’edificis i vivendes de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) indica que a la comarca de l’Anoia hi havia el 2011 un total de 62.423 vivendes i que, d’aquestes, un 17,5% estaven buides. Per tant, als 33 municipis hi havia fa dos anys 10.924 vivendes a on no residia ningú. L’estudi es va realitzar arreu d’Espanya entre 2011 i 2012 a través de l’encreuament de dades entre el cens d’edificis amb almenys una llar, el padró i el registre del cadastre. Aquest cens es realitza cada 10 anys i l’últim va ser publicat el 2001.

A Igualada la proporció és encara major i el volum de vivendes buides arriba al 19%, el que representa un total de 3.806 pisos i cases on no hi viu ningú.

Segons el cens, el 2011 hi havia a Igualada un total de 20.036 vivendes, majoritàriament utilitzades com a domicili principal (el 78,3%) i amb una proporció residual de vivendes secundàries o segones residències (2,7%). La resta, el 19%, estaven sense habitar.
La sèrie de dades de la dècada entre 2001 i 2011 demostra els efectes de la bombolla immobiliària a Igualada, unes dades similars a les que recull l’Idescat arreu de Catalunya. El nombre de vivendes principals es va incrementar en un 31,8% o, el que és el mateix, només a la capital de l’Anoia es van construir en 10 anys 6.371 noves vivendes.

Contràriament, el gruix de vivendes buides s’ha reduït en un 20% en aquests 10 anys. Traduït en xifres, el 2011 hi havia 761 vivendes buides menys que una dècada enrere, quan hi havia 7.132 pisos i cases sense habitar a Igualada.

El que també s’ha reduït de forma espectacular és el nombre de vivendes anomenades secundàries o segones residències. En 10 anys Igualada ha perdut el 69,8% d’aquesta tipologia de vivendes fins quedar-se en poc més de 500.

Catalunya tenia 448.152 habitatges buits l’any 2011

Les dades de l’Anoia pel que fa habitatges buits superen amb escreix la mitjana catalana. Catalunya tenia 3.863.381 habitatges l’any 2011 i d’aquests l’11,6% estaven buits. O, el que és el mateix, 448.152 estaven en desús. El 76,2% eren habitatges principals i el 12,2% eren secundaris. Per comarques, les que tenen més habitatges principals eren el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb més del 85% d’aquest tipus de residències. A l’altre cantó hi ha la Cerdanya, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Baix Penedès, i l’Alt i el Baix Empordà, on els habitatges secundaris i buits superen el 50% del total.
Durant el període 2001-2011, s’ha registrat un increment del 16,6% d’habitatges familiars. Això s’explica per l’augment d’habitatges principals amb 629.088 unitats. Aquesta dada representa un creixement del 27,2% en el transcurs de la dècada. La comarca on han crescut més és el Barcelonès, amb un increment de 121.967, seguida pel Vallès Occidental (80.771) i el Baix Llobregat (59.163).

Una altra dada és que, a les comarques de la Val d’Aran i la Cerdanya, més de la meitat dels habitatges familiars són secundaris, mentre que a les comarques de l’Anoia, l’Urgell, el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Pla de l’Estany menys del 5% del total són secundaris. Les comarques amb més percentatge d’habitatges buits són les Garrigues, la Ribera d’Ebre, l’Urgell i la Terra Alta, amb més del 20%. Les que tenen l’índex més baix són la Val d’Aran, l’Alt Empordà, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental, on l’habitatge buit no arriba al 10%.