Un llibre recull un centenar de grafits -dibuixos i missatges fets amb llapis- que encara es conserven en antics molins paperers de les conques dels rius Anoia i Riudebitlles -a l’Anoia i Alt Penedès-. El seu autor, l’artista David Ribas, porta anys fotografiant-los, conscient que acabaran desapareixent. Dels més de 2.000 descoberts, n’ha fet una tria d’un centenar. El més antic és del 1894 i és el nom d’una persona i una data. «És la memòria de gent anònima», explica a l’ACN. Els grafits parlen, principalment, de fets quotidians. Entre els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants de l’Estat. La publicació és una coedició d’Eumo, el mNACTEC i el Museu Molí Paperer de Capellades.
Amb el títol ‘Els grafits dels molins paperers’, el llibre mostra una selecció d’aquests treballs artístics. «Recuperem la memòria de la gent que treballava als molins, una memòria anònima o popular, amb les seves inquietuds i una mirada social», detalla l’autor, David Ribas. La selecció inclou tot tipus d’inscripcions i també dibuixos. Hi ha referències al futbol, al cinema, al teatre i també acudits. A més, també s’hi troben inscripcions de càlculs comptables directament vinculats a la feina. «Són sovint grafits poc compromesos perquè m’imagino que tothom es coneixia i anava amb una certa prudència a l’hora de deixar coses escrites a la paret», afegeix.
També es poden veure alguns canvis del pas del temps. Així, per exemple, els primers grafits presenten una «cal·ligrafia molt acurada» mentre que, amb el pas dels anys, van perdent aquesta cura i són gargots més espontanis. Pel que fa a l’ús del català, també hi ha diferents etapes: els primers empren aquesta llengua i a partir dels anys 40, coincidint amb la dictadura franquista, es veu com el castellà és la llengua predominant.
La zona on solen aparèixer els grafits és a l’espai del mirador dels molins paperers -on s’estenia i s’assecava el paper-. «Són les zones més seques i on hi treballava molta gent», detalla Ribas. Es tracta de les plantes superiors dels molins que es poden identificar ràpidament des de l’exterior per la gran quantitat de petites finestres orientades als quatre vents. Aquestes obertures no només garantien una ventilació constant, sinó que estaven equipades amb un sistema de baldó i corda per regular-ne l’obertura segons el clima i les necessitats del procés d’assecatge del paper.
Reivindicació dels grafits com a art
David Ribas, que va estudiar pintura i revestiments murals, és un apassionat pels grafits i, sempre que pot, es dedica a «caçar-ne». Té el seu estudi a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i sempre ha estat molt vinculat al patrimoni industrial paperer. Gairebé per casualitat va descobrir els grafits d’antics molins de la conca paperera del Riudebilles i, a partir d’aquí, va iniciar una recerca exhaustiva pels diferents molins que encara queden dempeus a la zona de l’Anoia i l’Alt Penedès. Ribas reivindica els grafits com a art: «Ningú ha dit que l’art hagi de ser bonic, ni còmode, ni indolent».
Capellades i el seu entorn, epicentre de la producció paperera
Alguns dels grafits que apareixen a l’obra de Ribas són d’antics molins paperers de Capellades. Un d’ells és el molí de Cal Farreras o Munné, que data del 1755 i conserva desenes de grafits a la zona del mirador. La historiadora de l’art Lourdes Munné va néixer en aquest molí i ha dedicat bona part de la seva vida a l’estudi del patrimoni paperer. Recorda que Capellades va ser una de les zones més importants de Catalunya en relació a la producció de paper i també la seva qualitat, que era reconeguda arreu. Molts d’aquests molins, però, estan desapareixent per la manca de manteniment o de protecció. «És una situació difícil de solucionar, alguns estan abandonats i tenen poques possibilitats de restauració i reutilització industrial», explica Munné.
‘Els grafits dels milions paperer’, tercer volum de la col·lecció La Fàbrica
‘Els grafits dels molins paperers’ és el tercer número de la col·lecció La Fàbrica, una coedició d’Eumo Editorial, el mNACTEC i el Museu Molí Paperer de Capellades, que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni industrial paperer. Ton Lloret, director de la col·lecció i conservador del Museu Molí Paperer, detalla que amb aquests volums el seu objectiu és buscar temes relacionats amb el patrimoni industrial paperer, però que «fugin una mica de les qüestions més tècniques o arquitectòniques». «Som conscients que hi ha patrimoni que s’acabarà perdent amb el temps, però no per això l’hem d’ignorar, sinó que la funció d’un museu és buscar fórmules per poder documentar-lo i fer que arribi a generacions posteriors», exposa Lloret.
Mar Martí / Lourdes Casademont – ACN
