El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) presentarà el proper divendres 13 d’abril, l’obra Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial, de Josep M. Torras i Ribé. L’acte tindrà lloc a les 19.00 hores, a l’Adoberia J. Bella-Bernades, a Igualada.
Hi intervindran l’alcalde d’Igualada, Marc Castells; l’autor del llibre, Josep M. Torras i Ribé; la directora del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Glòria Escala; el director del mNACTEC, Jaume Perarnau, i I’editor Rafael Català.
Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial és la cinquena obra publicada dins de la col·lecció Temes de Patrimoni Industrial del mNACTEC.
Viatge a les adoberies preindustrials
Els oficis de la pell han mantingut al llarg dels segles trets d’un arcaisme tecnològic exasperant, i aquest fet ha condicionat la distribució geogràfica de l’ofici i les particularitats arquitectòniques i urbanístiques dels barris de les adoberies. L’ofici dels blanquers s’adaptava als recursos disponibles, fonamentalment a l’existència de cursos d’aigua (basses, fonts, recs o séquies) i a les facilitats d’accés a les primeres matèries: pells, cuirs i substàncies tànniques per a l’adobament.
Aquesta realitat explica la gran dispersió geogràfica dels obradors de l’ofici a la Catalunya medieval i moderna, la majoria dels quals eren de dimensions reduïdes i es dedicaven a l’autoconsum local o comarcal. Tanmateix, destacaven uns quants nuclis blanquers de major entitat (Vic, Igualada, Reus, Olot, Girona, Figueres, Manresa, Vilafranca, Lleida…), que també fabricaven per a la venda a mercats exteriors i, molt especialment, a Barcelona i a diversos indrets de la Mediterrània.
Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial combina elements històrics, patrimonials i tècnics del ram de la pell. En primer lloc, analitza la configuració geogràfica dels oficis de la pell i, en segon lloc, estudia el funcionament, l’organització del treball i la tipologia arquitectònica de les adoberies.
L’autor
Josep M. Torras i Ribé (Igualada, 1942) és catedràtic emèrit d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en estudis sobre la societat i les institucions, amb especial dedicació a l’organització municipal. Des de fa uns quants anys ha adoptat com a línia de recerca la Guerra de Successió a Catalunya.
L’any 1994 va rebre la Medalla de la Ciutat d’Igualada al Mèrit Cultural, i l’any 2008 va ser elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Per la seva dedicació acadèmica ha estat guardonat amb els premis «Cristòfor Despuig» (1976), «Sant Raimon de Penyafort» (1977), «Ferran Soldevila» (1981), «Premi al Compromís Cultural», d’Òmnium Cultural (2006), i l’any 2010 li va ser atorgat el «Premi Sàpiens» a la trajectòria docent i investigadora.
