Marc Ollé Bernades es proclama campió d’Espanya de curses per muntanya en ultra distància i encapçala la selecció catalana per endur-se també el títol estatal com equips.
La selecció catalana de curses d’Ultraresistència ha fet bons els pronòstics i a casa tampoc ha decebut. L’equip dirigit per Pere Rullan amb Fernando Rosa, no han donat cap opció als rivals en categoria masculina i han repetit el títol aconseguit l’última temporada a la Sierra de Cazorla. El factor de «jugar com a locals» ha esperonat als catalans que han aconseguit la victòria gràcies al títol de campió estatal que s’ha emportat l’igualadí, Marc Ollé (GE Oliana).
El cartell de corredors era d’un nivell altíssim, fet que convertia en una prova catalogada com top mundial, grans corredors professionals com Pere Aurell, Miguel Heras, Jesus Gil entre d’altres. El Marc sortia a la Trencacims també com un dels favorits però tapat després de la seva participació a l’estatal de Curses per Muntanya i d’una temporada carregada amb poques ultres. L’actual campió de Catalunya de la modalitat i de la Copa Catalana de Curses per Muntanya, no ha deixat cap porta oberta i ha tancat el títol de forma autoritària, en una tram final de cursa on ha superat a Miguel Heras i l’ha deixat enrere per entrar en solitari a la meta de Paüls.
El Marc ha completat els 75km, amb un desnivell positiu de 5.300m i un desnivell acumulat de 10.600m amb un temps de 8h 57’42». Amb aquesta victòria Ollé se suma a tres catalans més (el «blacky» Morales, Andreu Simon i Marta Molist) que han aconseguit el campionat estatal d’Ultraresistència.
L’igualadí no ha estat l’únic català en pujar el pòdium, Lluís Ruiz ha aconseguit una gran tercera posició per darrere del Marc i Miguel Heras. Ruiz ha anat sempre al grup capdavanter de la cursa.
Una a gran festa començaria dissabte pocs minuts abans de les 6 del matí, amb aquesta emotiva i espectacular cerimònia de sortida a què ja ens té acostumats la Trencacims. La benvinguda a tots els participants per mitjà d’aquestes veus infantils, aquests jocs pirotècnics rematats per un enorme castell de focs artificials i aquesta banda sonora de la Companyia Elèctrica Dharma, que dona pas a aquesta llarga filera de corredors que comencen a pujar pels carrers de la localitat a través d’un llarg camí de torxes. I a partir d’allà començava la batalla. Una gran i dura batalla que començaria amb comandament gairebé exclusiu dels corredors catalans, encara que amb un Miguel Angel Heras sempre als primers llocs. Després del pas per la Font de S. Roc, al km 30 la calor començaria a estrènyer de valent, amb el termòmetre rondant els 30 graus i castigant amb força tots els corredors, sobretot a les zones més baixes i arrecerades. A les zones altes i de cresteria el vent seria un bon aliat dels corredors. I seria després del pas per S. Roc, a la pujada a l’Espina, ja al km 40, Pere Aurell començaria a trencar les hostilitats, obrint una mica d’empremta, mentre poc després seria Miguel Ángel Heras el que respondria a aquest atac . Després del pas per l’espectacular Rasses de Maraco (GR-7) i ja a Alfara de Carles, km 58 de carrera, semblava que les posicions s’anaven definint, amb un Miguel Angel Heras a primera posició, Marc Ollé a més de 3′ del líder, Aleix Toda a prop de 8′, Pere Aurell a 9′ i Lluis Ruiz Oller a un quart d’hora. Però els últims 15 km serien extraordinàriament durs per a tots i Marc Ollé, intentant defensar la seva segona posició i gairebé sense adonar-se’n, va enllaçar amb Heras a l’avituallament del km 64. A partir d’allà prendria el comandament de la prova, però quan pensava que havia deixat enrere el seu gran rival, aquest altre cop estava al costat del líder. A partir d’allà la batalla va ser duríssima fins a la línia de meta, on aconseguiria arribar Marc Ollé com a vencedor amb un temps de 8:57:42, mentre que Miguel Heras entraria 1 escàs minuts després del líder. Però mentre darrere havien passat també moltes coses com que Lluis Ruiz Oller, estirant veterania, havia aconseguit col·locar-se en tercera posició, mentre que Aleix Toda perdria molta manxa i Pere Aurell, que ja havia arribat molt, molt castigat a Alfara, s’havia retirat. Així les coses Ruiz aconseguiria una sensacional tercera posició a 22′ del vencedor.
Aquest resultat dona al Marc una plaça directa per competir internacionalment els Europeus d’enguany en modalitat ultra, que depenent dels seus resultats a la Copa d’Espanya podria ser el primer cop que aconsegueix algú mèrits directes per ser convocat internacionalment per distància skyrunning i ultra. Una fita que mostra la polivalència de l’experimentat corredor català. Si aquest fos el cas, Marc hauria de triar quina és la modalitat davant la incompatibilitat de poder córrer les dues curses dels Europeus en dies consecutius.
