‘Ocell’ és el nou disc del jove pianista i compositor igualadí Biel Harper, una obra nascuda del desig de compartir l’essència intangible de la música, tan lògica com abstracta.
El quartet que acompanya Biel Harper en aquesta aventura compta amb el lirisme d’Álvaro Ocón a la trompeta, la profunditat de Tabea Kind al contrabaix i el groove inconfusible de Lucas Zibulski a la bateria. Junts, omplen les composicions de Biel Harper d’una rica paleta de matisos, colors i textures sonores.
“Compartir música amb amics als quals admires i estimes, i saber que trobaran el seu espai entre les teves notes, és un plaer difícil d’expressar amb paraules. És com escoltar per primera vegada alguna cosa que has descobert, i veure com evoluciona i es transforma en quelcom nou, alhora conegut i misteriós”.
Aquest procés creatiu és el que dóna forma a aquest disc: una gravació realitzada en un únic dia, tots junts en la mateixa sala, amb preses úniques i plenes d’improvisació i decisions espontànies.
L’àlbum es compon íntegrament de música original, pensada per oferir la màxima llibertat als músics, amb moments d’intensitat rítmica, melodies amb aires folklòrics, cançons i lliure improvisació.
El disc s’obre amb ‘Despertar’, un tema que marca l’estètica i el so de tot el projecte. Aquí es fusionen moltes de les característiques d’aquesta obra: melodies cantables, riquesa harmònica, intensitat rítmica, improvisació i una profunda contemplació. El tema simbolitza el despertar a noves possibilitats harmòniques i vitals, i va ser un dels primers a néixer després que Biel Harper decidís estudiar el màster a Suïssa.
A continuació, trobem ‘Ocell’, la peça que dóna nom al treball. Un tema que ja forma part del repertori de Biel Harper des de fa temps. «Ocell és un tema especial, ja que probablement és un dels temes més senzills que he escrit mai, però que sempre que l’he tocat ha creat una atmòsfera de connexió íntima entre els músics i amb el públic».
Després de dos temes d’aires més aviat eteris ens trobem amb ‘Viatger’, un tema que fa ballar mentre et transporta a diferents regions harmòniques, fent pauses per explorar certs colors a través del solo de l’Álvaro Ocón, i el compartit entre la Tabea Kind i en Biel Harper al final de la cançó. Aquest és l’únic tema del disc que és through composed.
‘L’Hort d’en Sergi’, el primer single de l’àlbum, és una composició que parla sobre persones, llocs, amistats, comunitats i les experiències que ens envolten. Amb moments d’intimitat i profunditat, alegria i energia, i sempre amb una sensació de connexió. Al final del tema, s’afegeix el cor de l’Hort d’en Sergi, format per aquelles persones que han compartit i conviscut en aquest espai tan especial.
Després de l’escalf de ‘L’Hort d’en Sergi’, arriba el moment de respirar amb ‘Intrèpid’, un tema que, com el seu nom indica, és enèrgic i rítmic, amb motius melòdico-rítmics que es repeteixen i es desenvolupen, així com dissonàncies que es resolen. Un dels temes més ràpids del disc, amb brillants solos d’Álvaro Ocón i Biel Harper.
A continuació, ‘Dunes’ ens submergeix en una melodia de forta influència folklòrica, amb un to èpic que evoca la immensitat, tant del desert com de la vida mateixa. La peça, que comença amb llargues línies melòdiques d’Álvaro Ocón, transforma la melodia principal a mesura que avança, i finalitza amb un solo de piano i trompeta, sempre a l’ombra d’aquesta melodia inicial.
El tema següent, ‘Colors’, introdueix la subtilesa i la profunditat de la cantant Aura Mauri, que aporta una nova textura al disc. Aquesta peça presenta una melodia més estàtica, on el focus està en la transformació de les notes llargues a mesura que el teixit harmònic que les envolta evoluciona al llarg de la cançó.
‘Espiral’, el penúltim tema, és probablement el més descarat del disc, amb un intens diàleg entre el piano i la trompeta sobre l’escala disminuïda, fins a arribar a un descans triàdic que ens transporta a una estètica pop amb molt de blues, sense perdre mai el caràcter juganer del tema. A més, Lucas Zibulski proposa una base rockera que fa brillar un gran solo de contrabaix.
I per tancar el disc trobem ‘Artesà’, un tema tranquil que dona espai a la contemplació i que, d’alguna manera, vol expressar com cada cançó que un compon tendeix més a ser un descobriment que una creació. Com l’escultor que és capaç de trobar l’obra d’art que la pedra, el tronc o qualsevol mena de material amaga dins seu, l’art de trobar i plasmar allò que un busca a través de la música.
