“…I no va ser fins que algú s’hi va deixar la pell, però la del turmell, o fins que alguna noia s’hi esgarrés el mugró dret que la maquinària de les institucions municipals va engranar de la manera més esplèndida haguda i per haver per donar solució…”

Així podria començar qualsevol noticia local d’aquí unes setmanes o dies, però el cert és que ja ha succeït alguna de les hipòtesis, i es comença a dubtar sobre la capacitat del vas on cauen les gotes.

Aquest relat ens trasllada al multi usat Gimnàs del complex esportiu Les Comes, el fortí on setmanalment competeixen els 7 equips federats del Pintures Planell Igualada Volei Club, el 1er equip masculí del qual ho fa a la màxima competició catalana, on ocupa, per cert, la 3era posició de la taula classificatòria.

Una pista, el Gimnàs, que amb el pas dels anys presenta perillosos defectes per tot home o dona que allà competeixi o entreni. Escletxes de diferents amplades i llargades i amb profunditats suficients com per endur-se un regal a casa són presents en tot el terreny de joc.

La potencialitat de les conseqüències cada vegada és menor, doncs, per desgracia ja en alguna ocasió algun jugador a perdut una ungla o ha tingut algun esquinç i també diferents
arbitres han amenaçat amb la suspensió de partits. També la pròpia Federació Catalana de
Voleibol té un expedient obert de fa mesos.

La historia, o la broma, ja fa 2 o 3 anys que dura. Les úniques solucions per part de l’administració han estat siliconar i pintar les escletxes, màxim dues vegades l’any, i sempre previ avís per part del Pintures Planell Igualada Volei Club. Aquest manteniment, que si se l’anomenés preventiu, s’estaria faltant al respecte a tota persona honrada o no i a l’ètica de qui creu que ho du a terme en la seva vida quotidiana o professional.

Fa poc més d’una setmana va ser el propi Pintures Planell Igualada Volei Club qui va destinar recursos humans i materials per assegurar la seguretat i la disputa dels partits del cap de setmana. No és greu, però és remarcable que aquesta actuació provisional d’arranjament feta amb silicona i amb cinta americana (el panorama és decebedor) encara no hagi estat millorada pels organismes competents.

El problema de fons és el terra sintètic de la pista, que s’hauria de substituir en la seva totalitat per un de nou. El cost, que rondaria els 15.000 €, segurament menys, no sembla estar contemplat en un futur, ni en els 2 o 3 anys que ja han passat, per part del consistori que qui dia passa any empeny. El Pintures Planell ja ha plantejat en diverses ocasions la total voluntat de col·laborar amb l’administració oferint-se a finançar el cost al 0% d’interès i amb un termini de retorn a pactar entre les parts sense encara haver rebut ni una resposta informal per part de la regidora.

Amb tot, qui dia passa any empeny, com hem dit, i el proper dia 16 de desembre i a les 17:30 de la tarda es durà a terme la presentació de la temporada 2012/2013 amb les noves equipacions del Pintures Planell i un partit del segon equip sènior femení. Evidentment tothom hi està convidat.

On brindarem i menjarem coca,

Òscar Llordés Baliu
President de l’Igualada Volei Club
A Igualada 10 de desembre de 2012