CP Manlleu 7
Ester Tosar -P-, Nara López, Laia Castro (2), Laura Vall (2) i Iolanda Font (1). També Laura
Barcons, Anna Casaramona, Gemma Solé (1), Judit Burgaya (1) i Cristina del Puerto -P-.
Entrenador: Ramon Anglada

Igualada FHCP 1
Laia Navarrete -P-, Laura Salvador (1), Clara Ferrer, Marta Soler i Raquel Bernadas.
També Sol Albares -P-, Elba Garreta, Judit Baldris, Laura Torres i Meritxell Martínez.
Entrenadors: Raül Ramírez i Harry Mora

Àrbitre: Ignasi Galan. Regular. Es va posar el nivell molt alt assenyalant un penal molt estricte només començar el partit, i no el va saber mantenir. No va ser determinant però en el resultat final tot i haver concedit un gol a les locals on la bola no va entrar en cap moment.

L’equip de Raül Ramírez i Harry Mora encaraven aquest partit amb certes reserves, hi havia confiança però no era un rival directe. Les osonenques, que es troben en 3a posició a la classificació estan a un nivell clarament superior a les igualadines. Tot i així, la bona ratxa que portaven les de l’Anoia podia fer pensar que potser, i fent un partit més que perfecte, es podria esgarrapar algun punt al tot poderós Manlleu, a casa seva, i que permetria assegurar la classificació a la Copa de la Reina.

D’altra banda, les manlleuenques, ja classificades matemàticament per a la Copa, tenien l’oportunitat, si guanyaven, d’esgarrapar tres punts al líder, el Palau, en la jornada que descansava. I així ho van fer.

El partit començava amb sorpreses en ambdós equips inicials. Per part de les locals sobtava la suplència de l’estrella de l’equip, l’Anna Casaramona. Per part visitant, er la tornada a l’equip titular de la 10 de l’Igualada FHCP, Raquel Bernadas. Aquest era aparentment un senyal inequívoc que el tàndem tècnic Raül/Harry apostaven per lluitar pels punts des de l’inici. Un partit que a priori, l’Igualada tenia molt a guanyar i poc a perdre…

Així, només començar el partit, la sempre incisiva i perillosa Raquel Bernadas enfilava la vertical cap a la porteria, però perdent la bola i facilitant la primera contra del Manlleu. Primer ensurt per a les visitants que la portera igualadina Laia Navarrete desfeia sense problemes.

En el següent atac del Manlleu, en una passada a l’interior de l’àrea, la bola topa amb el patí d’una jugadora igualadina. Penal. L’àrbitre assenyalava peus en una jugada on clarament la bola va al patí i no el patí a la bola. Aquest fet és molt freqüent en un partit d’hoquei patins i no es penalitzen mai uns peus “inevitables” o “involuntaris”. El penal l’enviaria fora la Iolanda Font, però després del rebot a la tanca, recull i col·loca subtilment la bola per sobre el guà de la Laia i entra a porteria, (1-0). L’expedició igualadina es resignava a l’error arbitral sabent que si guanyar al CP Manlleu era difícil, remuntar-lo a casa, molt més.

Les de l’Anoia no es van refer del primer que va venir el segon. Ara seria la Laura Vall que definiria des de l’interior de l’àrea una bona jugada local, (2-0).

Les manlleuenques semblava que fossin elles les que anaven per sota el marcador, i poc després la Laura Vall marcaria el seu segon gol, tercer del partit i tercer del Manlleu, (3-0). Les bones intencions inicials s’esmicolaven per moments. De la humil voluntat de victòria inicial entraven en un forat negre en defensa del què no sabien sortir-ne. La defensa igualadina feia aigües per tot arreu. Els marcatges eren tous i donaven massa espai i temps a pensar al conjunt manlleuenc. I sí, en un no res va venir el quart que marcava la Laia Castro, (4-0). El problema ja no era el marcador. Era amb la facilitat que marcaven enmig d’una defensa inexistent que feien inútils l’entrega i la qualitat de la portera igualadina que va evitar un marcador més ampli. I el pitjor de tot; era el minut 8 de partit.

Els tècnics de l’Igualada van demanar temps mort i van intentar sobre la pissarra reconduir la situació i intentant obrir els ulls a les jugadores del perquè d’aquella situació. Minut 8 de partit, 4-0 i només una falta d’equip de les igualadines…

Després del temps mort el panorama no va canviar en excés. La defensa igualadina es va anar activant; i en atac, algunes contres de l’Igualada van fer treballar a l’Ester Tosar. Un llançament al pal i poca cosa més.

Per contra, el Manlleu marxaria encara amb dos gols més al marcador però marcant-ne només un. Un d’ells va picar al travesser i al pal sense entrar en cap moment dins la porteria de la Laia, que veia amb impotència com l’àrbitre donava el gol i patia el passeig “militar” del Manlleu fins al descans. La segona part, ambdós equips van donar minuts a la resta de l’equip i es va poder veure una part ben diferent. Una part on el parcial va ser d’empat a un gol, on van marcar, per part del Manlleu, la jove jugadora i nou fitxatge del Manlleu, Gemma Solé (7-0). I per part igualadina la capitana Laura Salvador de penal a tres minuts del final (7-1). Final d’un partit del qual s’ha de recordar què s’ha fet malament per a no tornar-ho a repetir.

Així, després de finalitzar la jornada, l’Igualada baixava a la 7a posició amb 13 punts i veient la
resta de resultats i la classificació de la Federació Espanyola de Patinatge, semblava que l’Igualada
hagués aconseguit matemàticament la classificació. Però en aquesta classificació falta encara
sumar-li tres punts al Bigues d’un partit canviat de volta, i fa que les igualadines hagin de sumar
un punt per assolir la classificació matemàtica.

El pròxim diumenge 8 de febrer a Les Comes, intentaran assolir aquest punt davant d’un altre rival
directe. En aquest cas la revelació i nou ascendit a l’OK lliga femenina, el CH Mataró. Les del
Maresme ocupen la 5a posició a tres punts de les igualadines. L’Igualada vol tancar la classificació
matemàtica a la Copa de la Reina davant del seu públic guanyant els tres punts i quedar en el
TOP5 al final de la primera volta.

L’Igualada demana a aficionats, socis, seguidors i als nens i nenes de l’OKPATINA (l’escola
d’hoquei patins del club), juntament amb els seu pares, amics i família, que vinguin aquest
diumenge a Les Comes per a esperonar a l’equip en aquest històric i important partit.
La il·lusió i les opcions estan intactes.