A l’inici de la primera meitat ha disposat d’oportunitats molt clares per avançar-se en el marcador, entre elles 1 penal i una FD (aquest cop l’efectivitat a pilota aturada ha baixat en relació a partits precedents), 2 remats al ferro (Pove i Vives), i 3 contres amb superioritat que no s’han aprofitat. L’IHC hauria d’haver-se’n anat al descans amb 2 o 3 gols. I en canvi ho han fet a zero (i amb un gol en contra). Tot el contrari pel Voltregà que ha tingut tots els intruments que al final et porten a una victòria:
 
1- Un joc d’hoquei control (difícil de combatre si es poden posar per davant).
 
2- Una parella de veterans per portar l’equip (Roger Torelló a la porteria i Armengol a la pista).
 
3- Un gol psicològic (el 0 a 1 del mateix Petxi a 35 segons d’arribar al descans).
 
4- La sort (en el 0 a 2 Romeu caça un rebot del ferro dins de làrea i, tot caient i sense mirar, envia la bola amb molta fortuna per sota del cos de l’Elagi).
 
5- La qualitat individual (amb un sensacional  quart gol de l’Àlex Rodriguez, germà de l’enyorat Dani, sortint pel darrere de la porteria i col.locant-la a l’escaire) just quan els arlequinats s’havien posat en un esperançador 2 a 3.
 
I 6- I els àrbitres (el penal del 0 a 3 és impropi de col.legiats que hagin pogut aprovar qualsevol exàmen de reglament. Ni el més senzill). El veterà Lopez Varela ha aduit que el patí de Casadevall ha tallat un passi de gol (quan en Marçal corria per intentar tapar l’entrada per la lateral). Per acabar d’arrodonir la certesa d’un altre mal arbitratge a Les Comes, instants després hi ha hagut un peu en moviment voluntari (amb el jugador quiet, no en carrera) a l’àrea rival i el mateix col.legiat sevillà s’ha justificat dient que no havia vist res. Això, i la precipitació en el primer penal (al minut 2 sobre Vives) ha impedit que el gol, amb el que ha acabat la jugada mil.lèssimes de segon després, obrís el marcador. Amb el conseqüent canvi de guíó del partit. Per tant, un altre arbitratge denigrant a casa.
 
L’IHC es queda a un centímetre de la remuntada
 
És cert que el igualadins no han jugat al mateix nivell d’altres partits. Els ha faltat encert a la primera part per deixar el matx gairebé decidit (Torelló també hi ha tingut molt a veure). Però alhora, han demostrat el seu caràcter i compromís en el moment més delicat. Quan amb l’ajuda arbitral els visitants s’han posat 0 a 3, tot semblava ja sentenciat. Però aleshores els arlequinats han serrat les dents i han apretat amb tot i a totes. Només 53 segons després del 0 a 3,  enTon ha rebut una assistència de Càceres, dins de l’àrea però d’esquena a porteria. Baliu s’ha regirat enrabiat per la dinàmica del marcador, ha aixecat la bola i ha matxacat la bola dins. es veia una petita llumeta a l’horitzó. En Marçal l’ha fet més clara bombardejant la porteria osonenca amb un penal míssil 7 minuts després. El 2 a 3 feia tornar al partit l’Igualada. L’afició ho ha notat i ha augmentat el seu suport des de la grada. I aleshores ha arribat el jerro d’aigua freda del golàs del petit dels Rodriguez.
 
El 2 a 4 ha noquejat durant uns intants als igualadins. Però aviat han recuperat l’esma. Quedàven prou minuts (8.16)  com per tornar-ho a intentar. I han posat setge a la porteria voltreganesa. Un penal per peu no assenyalat…. una FD que l’Oriol dibuixa bé però no pot acabar de materialitzar, un slàlom impressionant del mateix Vives amb aturada de Torelló, Ton sol davant de porter… Com acostuma a passar, tanta projecció ofensiva deixa espais al darrere. I allà ha aparegiut l’Elagi salvant tot els perills de contres amb superioritat (i fins i tot també una rigurosa FD). Finalment a falta de 36 segons per acabar l’Oriol ha aconseguit reduir diferències marcant el tercer d’una pala potentíssima des de 3/4 que ha foradat l’escaire. Malhauradament el gol ha arribat massa tard. En l’últim mig minut l’equip ho ha provat tot (fins i tot ha jugat sense porter) però el 4 a 4 no ha arribat. L’Igualada segueix sent l’únic equip de l’Ok Lliga que no ha empatat encara cap partit. I aquest partit (o el del Liceo, o el del Shum) hauríen estat candidats perfectes a haver estat el primer.  L’IHC no ha puntuat, es manté en 7 derrotes i veu com la classificació s’ha ajustat una mica més. I ara espera la visita a Lleida davant d’un duríssim Llista que és la sensació de la temporada.
 
IGUALADA HC 3 (0/3) Elagi, Ton (1), Càceres, Pla i Vives, equip inicial. Marçal (1), Pove. Aleix Vera, Edgar Peralta i A. Povedano.
 
VOLTREGÀ 4 (1/3) Torelló, Lladó, Armengol (2), Anguita i Alex Rodriguez (1), equip inicial. Romeu (1), Vargas.
 
GOLS: 0-1 Armengol (m 24.25). SEGONA PART. 0-2 Romeu (m 3.18), 0-3 Armengol, penal (m 6). 1-3 Ton Baliu (m 6.53), 2-3 Marçal penal (m 13.52). 2-4 A. Rodriguez (m 16.44), 3-4 O. Vives (m 24.24)
 
Els àrbitres, Joaquin Lopez Varela i Maria Teresa Martinez. Molt malament. Les seves decisions han tingut incidència en el marcador (i això és el pitjor que es pot dir d’un col.legiat).