Malgrat que la introducció de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit sanitari és ja una realitat, el seu ús a l’atenció primària es troba encara en estadis precoços. Una de les apostes de l’ICS Catalunya Central és introduir mètodes d’IA a l’atenció primària com a eina de suport als professionals sanitaris per millorar l’assistència, sobretot en àmbits rurals. El seu ús a les consultes pot ajudar a millorar els diagnòstics i esdevenir un suport en la predicció del risc de desenvolupament de malalties o de la seva mala evolució, en els cribratges i en la prescripció terapèutica, entre d’altres. En aquesta línia, la Unitat de Recerca i Innovació desenvolupa diversos projectes de recerca sobre la IA, tres dels quals estan centrats en l’anàlisi d’imatges.
Precisament un d’aquests treballs –liderat per la metgessa Anna Escalé, presidenta del Col·legi de Metges al Berguedà– ha rebut recentment una beca d’investigació de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFYC). Es tracta d’un estudi pilot en el camp de la dermatologia per valorar la precisió diagnòstica d’una eina de lectura d’imatges de la pell. El procediment consisteix a recollir una imatge de la lesió cutània per a la qual assisteix el pacient a consulta, enviar-la als serveis de dermatologia dels hospitals de referència (Sant Joan de Déu de Manresa i Sant Bernabé de Berga) i analitzar-la posteriorment per l’algorisme d’IA anomenat Autoderm®, amb la idea de comparar la precisió diagnòstica de les tres parts, tenint com a estàndard de referència el consens diagnòstic entre dos o tres dermatòlegs. Escalé valora que «és important que els professionals d’atenció primària formem part dels equips que desenvolupen aquests algorismes i també del procés de validació externa, per garantir que aquestes eines resulten realment útils en la pràctica clínica».
Un altre dels projectes que desenvolupa l’ICS Catalunya Central és en el camp de la imatge del fons de l’ull, per detectar malalties de la retina central i del nervi òptic en pacients diabètics. L’estudi –encapçalat per la directora de l’Equip d’Atenció Primària Navarcles-Sant Fruitós-Santpedor, Alba Arocas– es du a terme a la Unitat de Cribratge Ocular del CAP Bages (Manresa) i té com a objectiu millorar el cribratge de la retinopatia diabètica (patologia derivada d’una complicació de la diabetis i una de les principals causes de ceguesa al món), així com d’altres patologies oftalmològiques com el glaucoma. Per a l’estudi s’han recollit imatges del fons de l’ull d’un miler de pacients, dels quals 153 són de l’àrea del Bages, Berguedà i Moianès. Ara se’n farà la comparació a través de la lectura que en fan professionals mèdics d’atenció primària, oftalmòlegs i el sistema d’intel·ligència artificial. «Ara és el metge o metgessa de família qui determina si les imatges apunten a una possible patologia i deriva el pacient a l’oftalmòleg. Si les dades de l’estudi són positives, podríem estalviar-nos aquestes visites i que sigui el programa d’IA qui discerneix entre què és patològic i què no», explica Arocas.
També s’està realitzant un estudi de validació i avaluació de l’impacte de la IA en la lectura de radiografies de tòrax, que pretén demostrar que un dels àmbits on aquestes eines digitals poden tenir un major impacte és la radiologia. «Permeten interpretar imatges amb molta precisió i ajuden a detectar lesions pulmonars que podrien passar per alt, en milloren el diagnòstic i redueixen el cost econòmic de proves innecessàries», assegura l’estadística i tècnica de Salut Queralt Miró, una de les primeres doctorandes industrials que té l’ICS Catalunya Central, que lidera aquest estudi.
De forma més incipient, el cap de Recerca de l’ICS Catalunya Central, Josep Vidal, i la investigadora Anna Escalé participen en el desenvolupament i la validació d’una eina d’IA de detecció precoç de mala evolució en pacients diagnosticats d’hipertensió arterial (HTA), juntament amb investigadors de l’ICS Girona, el Grup de Recerca Metharisc i enginyers de la Universitat Politècnica de València. Igualment, la investigadora Aïna Fuster treballa en el projecte SENSING-AI/AIDA, que té com a objectiu desenvolupar i validar una aplicació mòbil que permeti, a partir d’algoritmes d’IA, poder estratificar el risc de patir complicacions en pacients amb COVID persistent.
