Era un referent arquitectònic de les aspiracions d’Igualada a ser una ciutat de fires i congressos. Ara l’Hotel Ciutat d’Igualada està tancat, buit, abandonat i amb el soterrani parcialment inundat.
El que era un flamant saló d’actes i banquets està ocupat per les aigües freàtiques, donat que està al soterrani de l’edifici i no funciona el sistema de bombes que captava aquestes aigües i les expulsava cap a la xarxa de sanejament. Part d’aquest soterrani està a l’aire lliure i és accessible des de la via pública. Especialment per això, l’Ajuntament ja ha fet diversos requeriments a la propietat per tal que resolgui la situació.
El regidor de Qualitat Urbana, Jordi Pont, explica que “les primeres vegades havien vingut amb camions cisterna, però és que així no acabarem mai, però al cap d’un temps tornava a estar igual”. La solució que fa mesos que persegueixen és que els propietaris facin una escomesa elèctrica per tal de fer funcionar només el sistema de bombes, el que permetria tenir l’hotel sense inundar malgrat estar tancat.
Pont admet que és complicat perquè l’interlocutor és una administració concursal, però no descarta arribar a les sancions si no s’acaba resolent la situació.
Un quatre estrelles de premiada arquitectura
L’Hotel Ciutat d’Igualada, l’únic de quatre estrelles de la comarca de l’Anoia, va tancar portes el 15 de juny de 2015. La direcció va explicar que les entitats financeres no van accedir a renegociar el deute, operació amb la que volien reformar l’establiment.
Tot i que l’ocupació de les seves 67 habitacions rondava el 30%, les activitats de restaurant, cafeteria i celebracions, juntament amb l’activitat hotelera, permetien continuar endavant, segons la propietat. El que llastrava l’hotel igualadí era el deute hipotecari contret el 2006 per la seva compra a l’empresa impulsora, Inversions Originals S.L., que va presentar concurs de creditors només un any després d’obrir l’hotel el 2003.
L’hotel, que ocupa 5.600 metres quadrats, va ser dissenyat pels arquitectes Manel Bailo i Rosa Rull, en un projecte que va ser finalista dels premis FAD l’any 2004 i va rebre guardons com el primer premi ASCER (Asociación de Azulejos de España) el mateix any. Les obres van durar dos anys i van costar al voltant de 7 milions.
