El Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA), ens que gestiona l’Hospital d’Igualada i el CAP Igualada Nord, liderarà per primer cop un projecte d’investigació en l’àmbit de la neurociència i la salut mental.

La recerca es durà a terme íntegrament a la comarca de l’Anoia fins el desembre del 2019 i estarà dirigida per l’investigador Daniel Vega, psicòleg del servei de Psiquiatria i Salut Mental del CSA, professor de la UAB i investigador al Bellvitge Biomedical Research Institute. El projecte estarà finançat a través d’una beca de 58.000 euros del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Autolesions no suïcides

El projecte de recerca vol incidir en els processos de recompensa en les conductes d’autolesió no suïcides en joves adults amb i sense trastorn límit de la personalitat.

Com expliquen des del centre, en molts casos, aquestes conductes es fan servir com una estratègia d’enfrontament davant estats emocionals negatius. La seva relació amb els trastorns mentals és encara poc coneguda, tot i estar presents en molts trastorns psicopatològics i, en especial, al trastorn límit de la personalitat.

Els investigadors pretenen investigar les bases neurobiològiques d’aquestes conductes. En concret, es centraran en com el processament del càstig i la recompensa pot jugar un paper en la persistència d’aquestes conductes i en la seva relació amb la psicopatologia.

Com a subjectes per a l’estudi es comptarà amb persones que ja rebin tractament psiquiàtric o psicològic al CSA, així com un grup de voluntaris d’entre 18 i 30 anys.

L’objectiu final és avançar en el coneixement de les conductes d’autolesió no suïcides en la població general.

El Consorci Sanitari de l’Anoia va iniciar una línia de recerca en salut mental l’any 2008, gràcies a un projecte finançat per La Marató de TV3 que pretenia investigar les conductes d’autolesió en persones que pateixen trastorn límit de la personalitat. Des de llavors, els investigadors del consorci han participat en diferents projectes de recerca. Un treball de l’any 2013 va rebre el premi Esteve Cirera en identificar un funcionament cerebral diferent de les àrees estudiades en aquells pacients que reporten més esdeveniments traumàtics a la infància.