El passat 8 de novembre es va realitzar la segona edició de la jornada sobre conducta suïcida en joves que, enguany, ha portat el nom de “salut i educació, un encreuament de camins”. El programa dissenyat va resultar d’interès, tal i com mostra l’elevat nombre de participants, que es va situar a prop dels 100 assistents.
La jornada anava adreçada a professionals de l’atenció primària de salut, de l’educació i de la salut mental. També era d’especial interès per estudiants de grau i postgrau en el camp de les ciències de la salut i l’educació.
Aquesta activitat, s’emmarca dintre del ‘programa de d’abordatge de la conducta suïcida i la desregulació emocional per joves’ que es desenvolupa durant 2019 a Igualada. Aquest programa, es du a terme gràcies al finançament de la Diputació de Barcelona, i pretén desplegar un pla d’acció orientat a la prevenció de la conducta suïcida en joves d’entre 12 i 25 anys. En concret, s’adreça a capacitar els professionals d’ensenyament secundari, batxillerat i formació professional de l’Anoia, en la detecció i intervenció precoç de la conducta suïcida i dels problemes de regulació emocional en el context acadèmic.
Aquest projecte és la continuïtat d’un de semblant que es va desplegar durant el 2018, i que va sorgir per donar resposta a algunes dades recollides prèviament a la ciutat d’Igualada. Aquestes, suggerien que el 32.7% d’una mostra de 238 joves s’havia autolesionat al menys un cop al llarg de la seva vida (aquest estudi es va publicar a la revista Pyschiatry Research, al 2017). A més, es va poder observar com els joves que s’havien autolesionat presentaven més malestar psicològic que aquells joves que no ho havien fet.
La Jornada
La conducta suïcida és un problema de salut pública, i constitueix una de les principals causes de mort entre joves de 15 a 29 anys.
Aquest tipus de conductes inclouen les conductes d’autolesió no suïcida, les conductes amb intencionalitat suïcida i la sobreingesta medicamentosa sense intencionalitat suïcida.
El propòsit de la Jornada ha estat sensibilitzar sobre la importància de la conducta suïcida, tant a la població general com als professionals.
L’acte va comptar amb professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, del Servei Educatiu de Ciutat Vella, de l’Hospital Clínic i, per descomptat, del coordinador de les jornades , el Dr. Daniel Vega, psicòleg de l’Àrea de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l’Anoia. El Dr. Vega és també el coordinador del Grup d’Estudi i Tractament de l’Autolesió (GRETA).
El programa va ser variat i va constar de diverses ponències. A la primera part es van presentar dos treballs: “la conducta suïcida a l’adolescent: reptes de la intervenció en crisi” o “la conducta autolesiva en adolescents: les necessitats de programes col·laboratius en la intervenció precoç”. Posteriorment, en dues ponències més es va presentar: “l’estudi “ANSwers’ sobre conducta d’autolesió en joves a Catalunya” i “el paper dels Equips d’Atenció Primària en situacions de conducta autolítiques”.
Al migdia, les Dres. Iria Méndez i Soledad Romero de l’Hospital Clínic, van presentar una ponència-taller sobre les “estratègies pràctiques per a l’abordatge de la desregulació emocional en població adolescent”.
En general, tots els ponents van confluir en la necessitat de la detecció precoç i d’intervencions preventives per aquells joves que poden estar ‘en risc’. Igualment, tots van estar d’acord en la conveniència de protocols consensuats d’actuació en el context de salut, i en la rellevància del paper dels professionals de l’educació. Per últim, es va parlar de la teràpia dialèctica-conductual com una opció terapèutica amb suport empíric pel tractament dels joves amb dificultats en la regulació emocional, així com pels seus progenitors.
Projecte GRETA
L’autolesió no suïcida (ANS) és un fenomen creixent, especialment entre els adolescents i adults joves. En l’actualitat, l’ANS és considerada un problema de salut pública. Les conseqüències potencialment negatives associades a l’ANS inclouen, per exemple, infeccions, hospitalitzacions o la mort accidental. A més, l’ANS s’associa a més dificultats acadèmiques, rebuig i estigmatització per part dels iguals, problemes interpersonals, malestar psíquic i constitueix el predictor més robust de futurs intents de suïcidi. No obstant això, els motius pels quals alguns adolescents i adults joves inicien i/o mantenen l’ANS són encara poc coneguts. Malauradament, els estudis en l’àmbit de l’ANS en el nostre entorn són pràcticament inexistents. En aquest context, fa aproximadament un any que es va crear el GRETA, format per psicòlegs i psiquiatres de sis d’hospitals catalans (Consorci Sanitari de l’Anoia, Althaia Manresa, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Sant Joan de Déu, la Corporació Sanitària Parc Taulí i l’Hospital Clínic). Aquest grup te l’objectiu de millorar el coneixement sobre l’ANS, consensuar protocols d’avaluació i tractament, així com sensibilitzar a la població i als professionals sanitaris de la importància d’aquest tipus de conductes.
Des de 2017, porta a terme un projecte de recerca que pretén estudiar la prevalença, característiques i implicacions clíniques de l’ANS en joves de Catalunya. Aquest projecte està finançat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i es troba en període d’execució. Dintre del projecte, els investigadors han desenvolupat una web orientada a sensibilitzar a la població general i als professionals de diferents àmbits, sobre la rellevància de l’ANS (www.answers.cat). En el context del Consorci Sanitari de l’Anoia, aquest projecte s’emmarca dintre del grup de recerca en neurociències del Consorci Sanitari de l’Anoia. Aquest grup, encapçalat pel Dr. Vega, ha pogut consolidar una línia de recerca en autolesió i regulació emocional, i ha situat al CSA com un dels centres referents en l’estudi de la conducta suïcida.
