L’Audiència de Barcelona ha absolt de tots els delictes els 41 acusats del ‘cas Catalunya Caixa’, jutjats per administració deslleial i apropiació indeguda, entre els quals l’exalcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs. La responsable del govern calafí amb CiU entre 2007 i 2015 formava part del consell d’administració de Caixa de Manresa, entitat que es va fusionar el 2009 amb Caixa de Catalunya i Caixa de Tarragona. Trullàs es va mantenir al consell de l’entitat resultant, Catalunya Caixa, marc en el que es va aprovar la pujada de retribucions objecte del judici.
El tribunal no aprecia comportament delictiu ni en la decisió mateixa ni en el procés que va conduir fins a la decisió. Tot i que assenyala l’evident situació de recessió en la qual es van produir les decisions, entén que els informes existents en la causa i les testificals acrediten la inexistència d’elements que permetin tipificar els acords perseguits com a delicte.
Els delictes d’administració deslleial i d’apropiació indeguda es van entendre així per les acusacions pels acords aprovats en dues reunions del Consell d’Administració de l’entitat en els quals, en plena crisi econòmica, amb notable reducció dels beneficis, es va incrementar el salari d’alguns dels principals responsables.
La fiscalia va rebaixar a tres anys la petició de presó per a Serra i Todó per dos delictes d’administració deslleial. La fiscalia també demanava una multa de 67.500 euros per a tots dos.
Els arguments del tribunal
A la sentència, el tribunal argumenta que la crisi econòmica «ja es manifestava amb tota la seva intensitat» durant els augments salarials denunciats, i hi havia «una persistent i inclement destrucció de llocs de treball que augmentava fins a nivells angoixants».
Segons l’Audiència de Barcelona, en aquestes circumstàncies «crítiques» els «substanciosos augments salarials aprovats» en el consell d’administració de l’entitat «resultaven sens dubte difícilment digeribles per la població». Amb tot, el tribunal assegura que «no és en absolut missió» de l’audiència fer «una valoració moral de les conductes» dels ara absolts, sinó declarar si se sosté d’acord amb les normes «jurídico-penals».
A més, argumenta que no s’ha provat una administració deslleial, que precisa la «innegable presència» de voluntat de cometre un delicte i que els acusats busquin «benefici propi o d’un tercer» que causi un perjudici directe.
La sentència explica que els arguments donats per les defenses pels augments salaris eren «l’assumpció de responsabilitats noves i més rellevants, així com l’adaptació de les retribucions a entitats similars en volum» el que considera que no es pot considera «perjudicial» en sí. També van argumentar que volien «fidelitzar» el personal de l’equip de direcció «el que priva del concepte de perjudici d’acord amb el sentit jurisprudencial».
La sentència es pot recórrer i, en cas que arribi a ser ferma, el tribunal demana que dos testimonis siguin analitzats per si van cometre un delicte de «fals testimoni».
Retribucions
Segons la sentència, els ingressos acreditats d’Adolf Todó l’any 2008, a l’inici de la crisi, van ser de 684.713,97 euros, tot en fixe, el 2009 van pujar als 900.826 (700.486 fixes i 200.340 en variables), i al 2010 van pujar fins als 1.368.929 euros (800.481 fixos i 568.448 variables). Finalment, el 2011 el sou de Todó va ser de 940.601 euros, dels quals 812.501 en retribució fixa i 128.100 en variables.
ACN
