El proper dissabte, 21 de març, a les 21h, el Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada acollirà l’espectacle Pensaments secrets. Lluís Soler assumeix el repte de canviar de bàndol i dirigir, per primera vegada, després d’una dilatada trajectòria com a actor de primer nivell. Ho fa ben acompanyat, amb la complicitat d’Àlex Casanovas i Mercè Pons, que encarnen els dos protagonistes d’una comèdia romàntica que va molt més enllà de l’amor i contraposa ciència i humanisme, alhora que ens fa plantejar les relacions humanes, la fidelitat, la fortalesa i la feblesa, entre altres temes. El muntatge és la primera producció teatral de la productora de cinema i audiovisuals Utopia Global.

La funció, organitzada per l’Institut Municipal de Cultura (IMC), forma part del Programa.cat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres de 19 a 21h i el dissabte d’11 a 14h. També a www.ticketea.com i, des de dues hores abans de la funció, a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 18 i 15 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius.

Pensaments secrets
Pensaments secrets és la versió que David Lodge va fer de la novel·la que ell mateix havia escrit el 2001, Think. Lodge és considerat un dels mestres de l’humor anglès dels nostres temps i, entre la seva obra, compta amb obres de crítica literària, llibres de ficció, obres de teatre i guions de televisió, així com diversos tractats d’escriptura. Llorenç Rafecas, traduint, i Lluís Soler, n’han fet una adaptació valenta i adaptada a una tradició teatral, la nostra, menys discursiva i més directa, potenciant els aspectes dramàtics i alhora ideològics de l’autor.
Helen Reed és una novel·lista d’èxit. Ralph Messenger és un científic especialitzat en ciència cognitiva. Ella, educada en la tradició catòlica, vol creure que hi ha una ànima que aspira a la transcendència. Ell, en canvi, té una mentalitat científica i estudia i analitza el comportament únicament a partir del funcionament del cervell. Tot i les idees que els allunyen, no poden evitar sentir-se atrets l’un per l’altre. En Ralph està casat, però és un faldiller. La Helen, vídua de fa poc, no vol establir una relació que moralment rebutja. I així, parlen, discuteixen i contraposen les seves visions de l’ésser humà mentre l’atracció i el desig creixen i les seves posicions antagòniques es contraposen. Ciència o humanitats? Cervell o ànima? Raó o sexe? O una mica de tot?

L’espectador és còmplice en tot moment dels seus Pensaments secrets que donen títol a l’obra, que en Ralph grava per a un experiment científic i la Helen escriu en un diari íntim.

L’acció transcorre àgilment gràcies a diversos punts de gir que, a més, aporten el necessari suspens per acompanyar l’espectador fins al final de l’obra.

Els actors: Àlex Casanovas i Mercè Pons
Sens dubte, el veritable interès de l’espectacle rau en les interpretacions d’Àlex Casanovas i Mercè Pons, que enriqueixen i milloren el contingut. Amb ells, els diàlegs tenen volada i consistència.

Àlex Casanovas inicia la seva activitat teatral al grup de teatre aficionat d’Alella. Professionalment, debuta l’any 1985 amb el muntatge de la companyia de teatre infantil La Trepa. Destaca la seva participació en muntatges teatrals com El despertar de la primavera, Antígona, El misantrop, El banquet de Plató, El zoo de cristal, Pel davant i pel darrera o Un tranvía llamado deseo, entre moltes altres. El 2012 va participar a El mercader de Venècia, de William Shakespeare, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya i a Bona gent (2013), amb la direcció de Josep Maria Mestres, estrenat al Teatre Lliure. També ha treballat en diferents produccions televisives, com El cor de la ciutat; Majoria absoluta, Temps de silenci, La memòria dels Cargols, Nissaga de poder, La vida en un xip, Glasnost o Vostè jutja. Pel que fa al cinema, una de les seves últimes interpretacions ha estat a la pel·lícula Fènix 11·23, per la qual va estar nominat als Premis Gaudí de 2013. També ha participat a Susanna (1995) i Kika (1993), de Pedro Almodóvar.

Mercè Pons ha participat, en teatre, en obres com Una luna para los desdichados d’Eugene O’Neill, Un marit ideal d’Oscar Wilde, El rei Lear de Shakespeare, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda; La gavina de Txèkhov o L’hostal de la glòria de Josep Maria de Sagarra, entre moltes altres. En televisió, ha treballat en sèries com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Abuela de verano, Compañeros o Dues dones divines. Al cinema, a Amor idiota de Ventura Pons, Iris de Rosa Vergès, La febre d’or de Gonzalo Herralde, o Rateta, rateta de Francesc Bellmunt. Ha fet altres intervencions en el món del doblatge. També ha rebut els premis El Ojo Crítico com a millor actriu de cine el 1997, el Premi de Cinematografia Ciutat de Barcelona el 1992 i el Premi de la Crítica de Barcelona com a Actriu Revelació el 1989.