El passat Sant Jordi, entre els autors de casa que podíem trobar a les llibreries i parades vam trobar una autora revelació: Mariana Verónica Gaianu, amb la seva obra “La vida misma”.
Mariana Verónica va néixer a Romania però des de 2002 resideix a l’Anoia, primer a Orpí i actualment a Igualada. Un cop aquí es va començar a formar com a auxiliar d’infermeria abans de cursar un Màster en Gerontologia social aplicada. Després va continuar formant-se en odontologia. Actualment treballa al Residencial Sant Crist de Piera i, com veurem, ha fusionat la seva passió per la literatura amb la vocació de servei de la seva feina.

“La vida misma” no és el primer que escriu. La seva primera obra, online, va ser el treball «Depresiones en Ancianos Institucionalizados», amb el propòsit, com explica, “de brindar als auxiliars de geriatria, els coneixements bàsics necessàris sobre el tracte humà que han de proporcionar cap als aspectes emocionals dels residents, sent una població molt fràgil i en constant creixement”. Gaianu reconeix que no és un treball mediàtic “perquè es dirigeix a un col•lectiu molt concret de professionals”.

A banda d’aquest treball, Mariana Verónica explica que “he escrit un munt de pàgines de vivències personals com una teràpia que vaig inventar -per sort- en els moments de molta malenconia, de tristesa i també d’eufòria emocional. Quan escrivia era com el meu aliment per seguir endavant o escrivia simplement quan em sentia incompresa”.

Un relat autobiogràfic

Sobre la seva primera obra, “La vida misma”, l’autora explica que “l’argument és molt complex, té moltes interpretacions, també era l’única manera de despullar la meva ànima totalment, sóc molt transparent i en aquest llibre em despullo a lo bèstia, sóc Victòria [la protagonista de la novel•la] en estat pur”.

Gaianu reconeix que és un relat “una mica autobiogràfic”, però que malgrat l’aparent senzillesa, “desplega subtilment les més ocultes complicacions humanes i un saturat halo de tristesa”. “La vida misma” relata la història de Victòria des de la infància, quan ella tenia quatre anys, fins a arribada la quarantena. Ella explica les seves vivències i comparteix moments de tristesa i alegria transmetent aquestes emocions al lector. A Victoria li succeeixen una sèrie d’esdeveniments en la seva infància, vivències tristes amb els seus pares en clar contrast amb els moments d’alegria i felicitat viscuts amb els seus avis, seguit de relats intensos en l’adolescència fins a arribar a la maduresa com una dona més reflexiva.

Aquesta autora amateur reconeix que “no és una literatura exquisida, no vull i tampoc pretenc ser una escriptora, sóc simplement l’autora de la meva novel•la, la persona més propera, la que més coneix Victòria, la protagonista”.

Mariana Verónica pretén donar a la seva “humil novel•la” el valor de ser un treball de superació personal i, citant a Friedrich Nietzsche, Gaianu diu que «la supervivència era una de les conseqüències d’un desig encara més gran, impuls cap a una supervivència, un desig perpetu de tot ésser viu per anar més enllà de tots, el tot i fins a més enllà de si mateix». Després de citar al filòsof alemany, Mariana Verónica també es declara molt fidel a Freud i es considera “gairebé hipnotitzada pel seu ensenyament i la seva saviesa”.

Donar una imatge positiva a la immigració d’Europa de l’Est

Aquesta romanesa afincada a Igualada no amaga que el seu testimoni i experiència també vol “donar un aire positiu a la nostra classe d’emigració d’Europa de l’Est, que no sempre ha estat mediatitzada de forma positiva i tampoc simpatitzada. Ser emigrant té un preu, clar depèn de la classe social, però exposo la meva experiència de persona simple i amb una preparació normal”.

Gaianu és autodidacta, no ha tingut referents acadèmics en català i castellà i lamenta que “la meva gran frustració és no haver estudiat una carrera”. Aquesta vitalista escriptora novell als seus 44 anys té previst començar a treure aquesta espina clavada assistint a alguns cursos d’escriptura a l’Ateneu de Barcelona. El missatge que vol donar amb la seva experiència és que “per als que creuen que no valen o que se senten inferiors, crec que l’ésser humà pot amb tot si s’ho proposa”.

Mariana Verónica Gaianu és també voluntària de Creu Roja Anoia, on realitza visites a domicili per tal d’impartir suport emocional a les persones amb mobilitat limitada i poca autonomia. El fet de dedicar “la insignificant aportació de la venda de la meva novel•la m’aporta molta satisfacció personal”. L’aportació d’una part dels beneficis a projectes de Creu Roja Anoia ho interpreta, paradoxalment, “com un acte d’egoisme, és perquè jo em sento bé fent-ho”.

Després de la seva primera obra, Mariana Verónica Gaianu ja treballa “en un projecte molt bonic, escric vivències d’un geriàtric, no vull dir molt però crec que us sorprendrà”. Pensa finalitzar el llibre el 2015 i diu, somrient, “que aquell serà el meu Sant Jordi, si, si el Sant Jordi d’una romanesa”.

Malgrat treballar ja en la seva segona novel•la, Gaianu creu que “ser escriptora són paraules majors, jo de moment pretenc ser l’autora de «La vida misma»”.