L’escola de Castellfollit de Riubregós arrencarà aquest dijous un nou curs, novament, amb l’ai al cor. Han perdut dos alumnes respecte a l’any passat però, afortunadament, l’arribada d’una nova família al poble els permetrà ser deu escolars. Si no passa res, haurien de poder mantenir la xifra durant tres anys més, que serà quan els alumnes actuals més grans acabaran l’educació primària. El problema ve, explica l’alcalde, Jordi Cases, perquè no hi ha naixements i, per tant, difícilment podran sumar incorporacions. Cases assegura que faran tot el possible perquè el centre «perduri i no tanqui», però insisteix en el fet que el municipi s’està envellint.

Castellfollit de Riubregós va tancar el 2018 amb 156 habitants, 83 menys que dues dècades enrere. La despoblació del municipi es percep clarament a les aules. «Si baixa la població, cauen els alumnes», diu l’alcalde. Cases recorda que tres dècades enrere, l’escola Sant Roc havia tingut una trentena d’alumnes. Ara fan mans i mànigues per assolir la desena.

Fa cinc anys, explica l’alcalde, van tocar fons quan es van quedar amb cinc alumnes. El consistori va engegar llavors una campanya als mitjans de comunicació. Va arribar alguna família jove al poble i l’alumnat va créixer fins als 10. El maig passat, però, va tornar la incertesa. Dos alumnes que acabaven i zero incorporacions. Finalment, l’arribada d’una altra família els permet ser deu. Però ja, a tres anys vista, saben que n’acabaran de nou i, novament, tornarà la incertesa.

L’Ajuntament va traslladar fa uns anys l’escola a una de les plantes de l’edifici consistorial. «Per nosaltres tenir una escola i que la canalla no s’hagi de desplaçar és fonamental», diu l’alcalde, que assegura que faran tot el possible per mantenir-la i que, per tant, l’efecte crida no el pensen abandonar. «Volem més alumnes, no només per l’escola, sinó perquè la població, envellida, no decaigui més. És una roda que hem de mirar de tancar», diu.

Una atenció personalitzada

Des del centre, la directora, Cristina Auguet, reconeix que malgrat que «interessa» guanyar alumnes, les característiques que es donen a Castellfollit de Riubregós fan que puguin oferir «un ensenyament més productiu».

El centre està integrat en la Zona d’Ensenyament Rural Vent d’Avall, amb Sant Martí Sesgueioles, Copons i els Prats de Rei. Hi ha la directora i una altra docent, a mitja jornada, més quatre professors d’especialitat que comparteixen amb tres escoles més. Alhora, a la mateixa aula hi conviuen nens de 4 a 12 anys, és a dir, d’educació infantil i primària.

Tot i que la situació, reconeix, suposa molt probablement un esforç extra per al docent, que d’una mateixa matèria ha d’explicar en una mateixa sessió conceptes molt diferents per als diferents nivells, explica que es fan moltes activitats en grup. «Aprenen molt explicant-se els uns als altres i, sovint, això fa que tinguin un nivell superior al que tindrien si estudiessin en una escola convencional», assegura. Segons ella, aquesta atenció tan personalitzada que fan els mestres fa que «l’escola rural sigui la perla de l’ensenyament».

Malgrat els avantatges de poder treballar amb un grup tan reduït, diu la directora, també veu necessari l’increment. «Si són més, seran més per compartir», creu, tot remarcant que amb uns millors números també podrien augmentar la plantilla de professors.

Sense metge a l’estiu

La despoblació de Castellfollit afecta altres àmbits, fora de l’escolar. És el cas de la sanitat. El municipi compta amb un consultori mèdic, un cop per setmana, però durant l’estiu es queden sense i els veïns s’han de desplaçar a l’ambulatori de Calaf.

Davant de totes les problemàtiques que els suposa el baix nombre de vilatans, diu el batlle, la intenció del govern municipal és fer polítiques per atraure persones al municipi. La primera, avança, serà elaborar un cens del parc d’habitatge disponible «perquè la gent pugui venir a viure».

Gemma Aleman / ACN