La fundació sociocultural ATLAS sota el missatge <<si sumem cultures multipliquem coneixement>> inicia el proper 2 de maig, a les 19:30h, a la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí, la primera trobada del cicle, Cartografies de coneixements.

Aquest seguit de xerrades, que s’emmarquen dins el projecte <<Roda el Món – Canvia el Xip>>. Volen donar veu, conèixer i reivindicar en clau positiva, l’ampli ventall de recursos, eines, mètodes de treball i tècniques de gestió, que comunitats d’origen migrat, han desenvolupat per tirar endavant èpoques d’austeritat i crisi com la que vivim. Doncs, qui millor que Àmerica del Sud per parlar-nos de revoltes i mediació de conflictes, o qui millor que el continent africà, per abordar la gestió dels recursos i altres aspectes econòmics.

La primera trobada, que tindrà lloc l’endemà del dia del treballador. Donarà a conèixer l’opció de les finances islàmiques en un moment que els bancs i caixes han perdut la seva legitimitat davant la ciutadania.

La economista Najia Lotfi, presidenta del Centre d’Estudis i Investigació en finances islàmiques, exposarà aquest sistema basat en la Shari’ah que combina elements de les estructures financeres convencionals amb elements filosòfics espirituals, inclosos en la llei islàmica com poden ser, la prohibició de cobrar interessos en l’exercici de l’especulació o la usura, la prohibició d’invertir en certs sectors (alcohol, pornografia, jocs d’atzar,…), entre d’altres. Un sistema que compta amb una banca pròpia i que parteix de la base que les transaccions realitzades, han de revertir d’alguna manera en una millora del benestar social.
Malgrat es pugui pensar que les finances islàmiques es relacionen exclusivament amb els països musulmans, no és cert. Tenen el seu èxit a l’Orient Mitjà i el Sud-est asiàtic. Darrerament, aquests sistema financer també està tenint molt d’èxit a Londres. Els bancs comercials londinencs solen oferir finances halal en algunes de les seves sucursals (aquelles que compten amb un alt percentatge de clients musulmans) i els polítics i els bancs d’inversions ja fa temps que acaronen la idea de convertir a la City en un altre gran centre de finances islàmiques.

Desnonaments per hipoteques no pagades, embargaments per falta d’ingressos… Aquests processos, que les grans entitats financeres occidentals duen a terme en perjudici de la vida de moltes persones i famílies, no empitjoren, en termes relatius, la fortuna que guanyen. En contraposició, les finances islàmiques compten amb un codi moral de conducta per als professionals que fa molt petit el nostre simple i solitari codi d’ètica professional occidental.