Igualada ha viscut un d’aquells dies màgics que no s’oblidaran mai. Les Comes ha tornat a dir adeu a un dels seus herois i ho ha fet amb el sentiment i la senzillesa que sempre l’han acompanyat. David Càceres ha tancat la seva carrera de jugador, llarga i exitosa, agombolat per la familia, per moltíssims companys i per l’afició que l’ha col.locat en el seu olimp dels més estimats. L’homenatge s’ha convertit també en una reivindicació carinyosa dels “millors anys de la nostra vida” amb la sorpresa de penjar alhora la samarreta de Càceres i de dues llegendes del Dream Team com Santi Carda i Albert Folguera. Els 3 homes rècord de la història del club. Càceres amb el màxim nombre de temporades amb la samarreta arlequinada. Carda, absolutament inabastable com a màxim golejador de la història. I Folguera, a qui ningú atraparà mai en copes aixecades com a capità.

La descoberta sorpresa de les tres samarretes juntes (amb els 3 mites junts a la pista) ha estat un dels moments inoblidables d’un dia per recordar. Com també ho ha estat el traspàs de braçal de capità al Ton Baliu (recordant aquella imatge llegendària de l’herència que Llorach li va passar a Folguera o el mateix Folguera a Santi Carda). També ha estat un moment molt emotiu l’abraçada del David amb la Nuria al mig de la pista i molt especialment la volta d’honor que el 88 ha fet per última vegada a les Comes. Càceres ha tingut l’homenatge que es mereixia. Fins i tot ha tingut minuts de qualitat d’hoquei (en el partit “de veritat” contra el FC Barcelona). I Càceres ha tornat a deixar constància de la seva qualitat inacabable, amb la seva assistència en majúscules (passi per darrera la porteria a pal passat a l’Oriol Vives que ha marcat el primer gol del partit). David Càceres per sempre!.

Inesborrable i esborronador

La festa ha començat amb un partit entre companys a l’IHC i amics que ha estat tot un èxit. Les previsions han superat les espectatives més optimistes i hi ha hagut fins i tot overbooking de cracks (i més que n’hi hauria hagut amb les absències disculpades, com per exemple de Jordi Bargalló (Mundial) i Oriol Bargalló (als USA). La llista és llarguíssima, el joc molt celebrat i el resultat final el que toca en aquests casos: empat a 6.

Després s’ha procedit a l’acte d’homenatge en si (que en realitat ha estat només la primera part perque els organitzadors es reservaven encara la sorpresa de les samarretes). David Càceres, al mig de la pista, ha assistit emocionat a una desfilada de copes (les que ha guanyat com a jugador de l’IHC) que entraven a pista en mans de la seva familia i també de la parella històrica Carda-Folguera (que ja avançava l’esperit de la sorpresa final).

Càceres, amb el seu cor immens ressonant en la veu trencada, ha agrait a tothom (afició, club, companys i sobre tot familia) el seu suport durant tants anys i ha acabat assegurant que estima i estimarà l’Igualada HC. Aquesta part de l’homenatge ha acabat amb una volta d’honor plena de sentiment.

Amb el David sol, per primera vegada, dins del vestidor, MONBUS IHC i FC Barcelona han començat a preparar un partit que avui només era l’embocall de les emocions que encara faltaven. Càceres ha sortit per última vegada com a titular amb l’Elagi, Ton, Pla i Vives. I aviat ha demostrat que podria seguir jugant fins als 50 com Crudeli. La seva asistència de fantasia en l’1 a 0 val per tota una temporada. Les Comes l’han celebrat com si fos el gol decsiu d’una final. Però encara faltava una explosió més. Els organitzadors han fet com ha fet sempre el David a la pista. S’han inventat una jugada impossible. Amb el partit aturat han fet sortir Carda i Folguera a la pista. I tots 3 han activat un dispositiu electrònic que ha descobert les 3 samarretes que el club ha penjat a les Comes. Les cares de tots 3 han fet evident que aquest ha estat el “secret millor guardat” de la cerimonia. Càceres li ha cedit el braçal de capità al Ton (amb una abraçada plena de complicitat amb l’home que pot superar algún dia el seu rècord).
 
Amb el David ara si ja com a ex-jugador, MONBUS IHC i FC Barcelona han acabat de jugar un partit que ha acabat amb victòria visitant (a la segona part ha passat factura l’esforç de la nit anterior). Però el resultat era el de menys. Igualada havia tornat a viure un altre dia per recordar.

Un clàssic de farciment

Mai un IHC-FCB pot ser un partit qualsevol. Però aquest diumenge el clàssic ha estat només una guarnició. De qualitat, amb bons gols… però un complement a la festa del David. I amb força condicionants. Els capitalins amb un equip amb pocs sèniors (fins a 4 blaugranes acabaven de jugar unes hores abans la final del Mundial). I els arlequinats amb la benzina justa després de l’esforç de la nit passada (no feia ni 12 hores que havien acabat de jugar a Calafell contra el Vendrell).

Càceres ha deixat la pista (i la seva carrera de jugador) amb un 2 a 1 favorable als igualadins, amb gols de Vives (el de la assistència màgica del 88, “l’última assistència”) i de Pla (agafant un rebuig d’Egurrola i superant-lo per alt). Torra ha reduit diferències amb un tir creuat.

A la segona part Pablo Alvarez ha marcat en la segona acció d’un penal. Ignacio Alabart ha aprofitat una FD amb gran tècnica per col.locar per davant als capitalins i Gabarra i Salvadó han aprofitat la baixada de potència de la màquina igualadina. Pla ha reduit diferències de penal.

MONBUS Igualada HC (2/1): Elagi, Vives (1), Pla (2), Baliu, Càceres–cinc inicial–, David Carles, Jassel Oller, Muntané, Molas, Garreta, Vilaseca i A. Ferrer.

FC Barcelona (1/4): Egurrola, Alabart (1), Gabarra (1), Reinaldo, Marín –cinc inicial–Salvadó (1), Álvarez (1), Torra (1), Panadero i Roc.

GOLS: 1-0, Vives (m. 6); 2-0, Pla (m. 8); 2-1, Torra (m. 9). SEGONA PART.  2-2, Álvarez (m. 3); 2-3, Alabart (m. 13); 2-4, Gabarra (m.17); 3-4, Pla (m. 19); 3-5, Salvadó (min 45)

INCIDÈNCIES: 700 espectadors a Les Comes, absolutament lliurats a les emocions de l’homenatge a David Càceres.

Mentrestant els júniors de Ramon Peralta han perdut aquest diumenge a la tarda a Mataró per 7 a 5, tot i que a la mitja part els arlequinats guanyaven per 1 a 4. Divendres que vé els joves igualadins tindran l’oportunitat de refer el camí a casa contra el Caldes.