La Unió Empresarial de l’Anoia – seguint de prop els canvis que estan vivint les empreses cada dia per tal d’acompanyar-les i representar-les- ha realitzat una enquesta, a través de la qual, les empreses anoienques manifesten les preocupacions per les pertorbacions econòmiques simultànies provocades la pandèmia, la manca de subministraments, l’encariment de matèries primeres, la pujada del preu de l’energia amb màxims històrics dia rere dia, les expectatives d’inflació, la falta de personal format… entre altres factors que poden debilitar l’impuls del creixement econòmic.

Moltes empreses han hagut de tirar d’estalvis o de préstecs per sortir de la crisi econòmica generada per la Covid-19; i el seu endeutament, es veu perjudicat, si a sobre, es troben amb aquestes dificultats econòmiques que no les permeten avançar en el seu dia a dia, minvant en competitivitat, a causa d’aquests factors ja esmentats.

Una recuperació lenta i angoixant per a molts sectors industrials per aquest cost de primeres matèries que s’ha duplicat, i que a banda, l’alt cost del transport fa pràcticament impossible exportar i importar a determinats territoris, i també, per l’augment dels costos energètics. Les pimes catalanes -i anoienques-, estan en una situació de nou, molt complexa, ja que la majoria de sectors tenen molta demanda de producte industrial; i que tot i estar produint a nivells molt elevats, els marges són molt escassos o negatius. I fins i tot, algunes empreses tenen frenada de la seva comercialització per falta de producte, i de retruc, els seus comercials, no poden vendre.

Enmig d’una crisi global d’abastiment de components i d’encariment de preus, les empreses busquen estratègies per poder pair les dificultats d’aprovisionar-se. Diverses empreses anoienques han manifestat a l’entitat que aquest desajust entre oferta i demanda -l’escassetat de determinades matèries primeres han fet pujar el preu i això repercuteix molt negativament en l’augment dels costos i en l’augment de la inflació- provoca un efecte rebot que fa incrementar la demanda i això genera tensions en les cadenes de subministrament.

A través d’aquesta enquesta, el 55,8% de les empreses afirma que l’augment del preu de les primeres matèries és una limitació que tenen ara mateix; seguit de la incertesa dels propers mesos, la manca de subministraments, la manca d’ajudes i les dificultats per afrontar comandes; i per tant, exigeixen que hi hagi una estabilitat en tots els preus.

El teixit empresarial fa front a la 6a onada

La 6a onada ha disparat els contagis i això ha afectat en una allau de baixes laborals generals a tot el país. Per fer front en aquesta afectació, el 61% de les empreses enquestades ha afirmat que ha utilitzat diverses accions preventives. Les mesures preventives per ordre de més utilitzada són el fet d’haver realitzat testos d’antígens als treballadors de l’empresa; fer reunions virtuals; optar pel teletreball; evitar viatges de feina i organitzar la plantilla en torns i/o grups bombolla.

D’altra banda, pel que fa a l’afectació empresarial, el 51,2% de les empreses enquestades exposat que la 6a onada no ha tingut un impacte i que han treballat amb normalitat, front el 48,8% que afirma que sí hi ha hagut un descens de la seva activitat empresarial.

Pel que fa a la situació financera, el 38,1% de les empreses manifesta que ja està a nivells pre-pandèmia; el 26,2% que afirma que han millorat respecte l’època abans de la Covid; mentre que el 14,3% ha recuperat l’activitat parcialment, i l’11,9% afirma que ha recuperat l’activitat, però molt poc a poc, encara.

Pel que fa a la facturació, el 35,7% afirma que l’impacte de la Covid li ha fet disminuir la facturació, el 23,38% que ha tingut problemes de liquiditat i tresoreria, i el 31% expressa la dificultat de trobar aprovisionament.

Oportunitats i reptes d’aquesta situació

Venim de dos exercicis en què el teixit empresarial ha patit canvis econòmics importants, un paradigma viscut que ha reforçat encara més la digitalització i a la sostenibilitat com a eixos primordials perquè les empreses s’adaptin, millorin i optimitzin els seus processos i siguin més competitives.

A més amb els diversos riscos i factors viscuts ja esmentats, les empreses tenen molts reptes d’ara per endavant, apostant clarament per un canvi de la seva estratègia logística, i per l’altra, diversificar l’aprovisionament utilitzant també proveïdors de proximitat per evitar les conseqüències negatives del tancament de fàbriques de l’Àsia o d’altres mercats llunys. Amb aquest tipus de mesures es poden gestionar millor els riscos d’aprovisionament; i per tant, això genera grans oportunitats per a les empreses de sectors com la logística i els proveïdors de proximitat, gràcies a aquesta aposta per la relocalització.

Paral·lelament, les empreses també manifesten la necessitat de trobar perfils adequats, ja que es troben en la situació que han de formar gent per a una feina per la qual no estan preparats, i això representa un esforç econòmic molt gran per a les empreses.

Com a Unió Empresarial de l’Anoia davant d’aquest escenari, demanem a l’administració una bona gestió de la situació, que es marquin unes bones previsions que minimitzin els riscos, que es faci una bona política econòmica i l’adopció de reformes. Cal un suport financer i ajuda directa des de l’administració al teixit econòmic, ja que si aquesta situació no millora, moltes empreses presentaran la seva fallida. D’altra banda, creiem que la gestió dels Fons Next Generation EU, requereix millores estructurals, on es permeti que arribin realment aquests recursos directament a les empreses i pimes. I des d’aquí volem fer una crida a la unitat a totes les patronals i agents socials representants dels treballadors, per fer una demanda conjunta per la consolidació i creixement de les empreses, que garanteixi una estabilitat econòmica i una consolidació dels llocs de treball.