L’Arxiu Comarcal de l’Anoia s’ha sumat a la commemoració del Dia Internacional dels Arxius amb una exposició virtual del seu fons dedicada en aquesta ocasió a la dona al món de l’esport.

Al segle XIX, sorgeix el concepte d’esport sobretot entre la burgesia i en ambients industrials i s’imposa a la societat, la pràctica de l’exercici físic que va començar amb la gimnàstica sueca.

A principi de segle XX, amb la renovació pedagògica, la dona va adquirir més cultura i, seguint els homes, va practicar esports com el ciclisme, el tennis, l’esgrima, l’esquí, el bàsquet, l’excursionisme o la natació, ja que eren esports amb menor contacte físic. Amb això, la feminitat es va redefinir, malgrat que l’argument per practicar l’esport era que convenia per a la salut i la preparació física per a la maternitat.

La Secció Femenina de l’Ateneu, a principis de segle, tenia un nombre considerable d’associades a les que donaven suport a les escoles nocturnes on, a més de cultura general, els hi oferien la possibilitat de practicar cultura física i excursionisme.

Amb aquesta concepció d’integració de la dona a la societat moderna, l’Ateneu Igualadí, el 1920, en el Camp d’Esports inaugurat aquell mateix any, a més del futbol pels nois de les escoles, «probablement s’inaugurarà entre poc el Tenis, quina secció serà per a les noies de les escoles.» (28 de novembre)

Tanmateix, l’any 1924, l’associació d’Estudiants de l’Ateneu va constituir una agrupació excursionista que anomenaven Aurora, sota el guiatge d’Abelard Fàbregas, i amb la col·laboració d’altres professors. Més endavant, la secció femenina de l’Associació va passar a formar part de l’agrupació excursionista i es feien sortides en conjunt.

El 1928, unes noies van participar en un torneig de tir que es va fer al camp del Xipreret.

Com altres entitats de la ciutat, Palestra, iniciada a Igualada el 1932, va crear la secció femenina i la de Noies Guies, de la que n’era presidenta Amàlia Abadal i Riba.

En aquells anys, es poden trobar diversos articles a la premsa que parlen de la necessitat de fer esport per part de les dones.

Algunes noies, del Club Natació Igualada com l’Enriqueta Sisquella, Matilde Mestre, Rosa Seuba i Rosa Vilanova, practicaven la natació. Altres, l’esqui, l’excursionisme i el tennis.

L’etapa franquista va destruir totes les millores en el tema de gènere que s’havien aconseguit durant la Segona República. Per tant, les dones tornaven a quedar relegades a l’àmbit de les tasques de la casa.

Entre 1937 y 1977, tres milions de dones d’entre 17 y 35 anys van fer el servei social, que feien feines gratuïtes a hospitals, menjadors i a altres institucions sociosanitàries. Amb tot, la Sección Femenina del Movimiento, va tenir efectes positius: relegar mals hàbits higiènics que causaven malalties i promoure la pràctica de certs esports entre les dones. Només es podia practicar voleibol, bàsquet, handbol, natació, tennis, esquí, muntanyisme i hoquei; però no atletisme o ciclisme. A més, s’intentava fomentar els aspectes artístics i expressius de les dones, i es van potenciar les gimnàstiques rítmiques i la dansa.

Per altra banda, la indumentària es va adaptar a les normatives i es van inventar els bombatxos.

Les entitats i associacions que van continuar o es van crear després de la Guerra Civil, van formar seccions femenines per tal de donar l’oportunitat de fer algun exercici físic.

Al Club Natació Igualada, l’any 1946, l’equip femení tenia un entrenador, Joan Balcells i Mercader, i el 1949, amb l’arrendament de la piscina al club, es va donar permís perquè homes i dones es poguessin banyar plegats, però va ser revocar poc després. No va ser fins el 1952 que es va organitzar la primera competició femenina. Més tard, es van crear les seccions de bàsquet i un grup excursionista.

El 1954 hi havia la secció femenina de l’OAR que estava dirigida per Josefina Llacuna i que practicava el tenis i l’excursionisme.

Als anys seixanta, algunes dones de la Sección Femenina es van revelar contra el masclisme del règim i van lluitar per alguns drets de les dones. Amb tot, una part important que pertanyien a la SF, compartien els mateixos valors i pensaments que la Falange Española.

A Igualada, gràcies a la labor de Josefina Pàmies, es va crear l’Escola de Dansa, a partir del 1954, que durant molts anys va permetre a moltes noies poder fer esport, com la gimnàstica, el bàsquet i la dansa. Tenien l’escola a la Casa de las flechas, al carrer dels Esquiladors.

El dia 29 de juny de 1957 es va organitzar una exhibició a l’Estadi del Centro Nacional, amb 200 alumnes, de tots els centres femenins d’Igualada, amb la idea de “elevar el nivel físico-deportivo de la juventud femenina local”. També aquest any, es va convocar el XIII concurs de Coros y Danzas.

La Sección Femenina col·laborava en el cursets de natació femenins que es feien a la Delegación local del Frente de Juventudes.

A partir dels anys seixanta, les dones s’incorporen plenament al món de l’esport.