Un any més, i ja en van onze edicions, Igualada va celebrar la Festa de l’Arbre de Maig. Un pi de 19 metres d’alçada es va plantar el passat dissabte al bell mig de la plaça Pius XII. Era la culminació d’una gran diada que va combinar aspectes culturals, tradicionals, esportius i mediambientals, i en la qual s’hi va observar una gran implicació i participació de la ciutat.
Sense son a les orelles i amb moltes ganes, un grup de persones es van reunir a les 7 del matí a la plaça Pius XII, convocades per l’Associació Arbre de Maig d’Igualada. El grup integrat per gent de totes les edats va fer camí cap als boscos situats prop del poble de Santa Margarida de Montbui. Un cop allí, van tallar un pi ben alt, recte i prim escollit uns dies abans. L’arbre, altrament anomenat “Maio”, va ser tallat a cops de destral i amb l’ajuda d’una corda i la força de tothom es va fer caure. Seguidament es va desbrancar, tot deixant-ne les branques de la part superior. Després hi va haver un bon esmorzar amb coca i pa amb tomàquet amb botifarra per tal d’agafar forces per al següent acte de la festa: la portada de l’arbre fins a Igualada. L’arbre va estar parat al poble de Montbui arran de la prohibició d’avançar per part de la policia local. L’entitat va quedar sorpresa davant la incapacitat dels serveis policials per a aconseguir fer avançar l’arbre pel recorregut previst que, malgrat els múltiples intents que va fer l’organització per desencallar la situació, no van obtenir la resposta esperada. Això va fer que, a més de portar-se sobre les espatlles, l’arbre també es va haver d’arrossegar amb un cotxe a estones. L’arbre va arribar a la plaça vora quarts de dues del migdia, quan es va procedir a retirar l’escorça de tot el tronc, a excepció del plomall. La fusta tendra de color beix clar quedava al descobert, amb un tronc ben llis i net. Sense més demora, va tenir lloc el moment més esperat de la festa: la plantada de l’arbre. Amb ajuda de forques, cordes i molts braços, el “Maio” es va plantar al mig de la plaça amb gran espectacularitat. Un cop assegurat a la part inferior amb tascons de fusta, el “Maio” d’Igualada tornava a lluir al mig de la Plaça Pius XII davant l’esclatat de joia i de grans aplaudiments de tota la plaça. Va ser, sens dubte un èxit col·lectiu fruit de l’esforç de tothom. Acte seguit, una cinquantena de persones van gaudir d’un dinar popular.
Passades les cinc de la tarda, malgrat la pluja, es va donar pas al concurs de grimpaires. Una quinzena de valents van desafiar la gravetat enfilant-se al llarg tronc de l’arbre de Maig, assegurats amb corda i arnés. Als que van aconseguir arribar fins al plomall se’ls va recompensar amb un fuet. A més, els més ràpids es van endur una pota de pernil. Uns premis ben merescuts per a uns àgils grimpaires (el més ràpid, Nil Alonso, no va tardar ni un minut a arribar dalt). Finalment, per cloure l’acte, hi va haver una actuació musical a càrrec de Corrandes són corrandes. La música i les danses al voltant de l’arbre es van allargar fins passades les vuit del vespre, quan es va posar punt i final a l’onzena edició de la festa. Després de les dificultats del matí, la tarda va recuperar els actes amb força i espectacularitat. L’entitat ha agraït la col·laboració de totes les empreses, entitats i persones que van fer possible la festa.
