Un any més, i ja en van 7 edicions, Igualada va celebrar la Festa de l’Arbre de Maig. Un pi de 17 metres d’alçada es va plantar el passat diumenge al bell mig de la plaça Pius XII. Era la culminació d’una gran diada que va combinar aspectes culturals, tradicionals, esportius i mediambientals, i en la qual s’hi va observar una gran implicació i participació de la ciutat. Sense son a les orelles i amb moltes ganes, un grup de persones es van reunir a les 7 del matí a la plaça Pius XII, convocades per l’Associació Arbre de Maig d’Igualada. El grup integrat per gent de totes les edats va fer camí cap als boscos propers a la masia de Can Titó, situada al terme municipal de Vilanova del Camí. Un cop allí, van tallar un pi ben alt, recte i prim escollit prèviament uns dies abans. L’arbre, altrament anomenat “Maio”, va ser tallat a cops de destral i amb l’ajuda d’una corda i la força de tothom es va fer caure. Seguidament es va desbrancar, tot deixant-ne les branques de la part superior. Mentrestant, els participants de l’acte van gaudir d’un bon esmorzar amb coca i xocolata i pa amb tomàquet amb botifarra per tal d’agafar forces per al següent acte de la festa, la portada de l’arbre fins a Igualada.
Amb l’arbre a sobre les espatlles, els valents van tardar menys de tres hores per fer el recorregut d’uns 4 km. El pi pesava uns 1200 kg i el transport va ser força feixuc però es féu més agradable gràcies a la música d’un flabiol i un tamborí. L’arbre va entrar a les 13.15 del migdia a la plaça Pius XII, davant l’admiració de la ciutat d’Igualada. Seguidament es va procedir a retirar l’escorça de tot el tronc, a excepció del plomall. La fusta tendra de color beix clar quedava al descobert, amb un troc ben llis i net. Sense més demora, va tenir lloc el moment més esperat de la festa: la plantada de l’arbre. Amb ajuda de forques, cordes i molts braços, el “Maio” es va plantar al mig de la plaça amb poc més de 15 minuts i amb gran espectacularitat. Un cop assegurat a la part inferior amb tascons de fusta, el “Maio” d’Igualada tornava a lluir al mig de la Plaça Pius XII davant l’esclatat de joia i de grans aplaudiments de tota la plaça. Va ser, sens dubte un èxit col·lectiu fruit de l’esforç de tots. Després de la plantada es va organitzar un dinar popular al voltant de l’arbre, que la pluja va fer deslluir, però tot i això, una cinquantena de persones va poder recuperar forces a sota d’unes carpes.
A les 5 de la tarda, els ruixats típics de primavera van donar treva i es va donar pas al concurs de grimpaires. Una dotzena de joves valents de la ciutat van emular els avantpassats tot desafiant la gravetat i enfilant-se al llarg tronc de l’arbre de Maig. Per raons de seguretat, estaven assegurats amb corda i arnès. Uns quants van aconseguir arribar fins al plomall, on els esperava una llonganissa penjada d’un cordill. A més, els més ràpids es van endur una pota de pernil. Uns premis ben merescuts per a uns àgils grimpaires (el més ràpid va tardar menys d’un minut a arribar dalt). Finalment per cloure l’acte hi va haver una actuació musical de Jam Sesion Folk a càrrec de membres del grup de Folk de l’Escola de Música i membres del grup de La Guingueta que va fer saltar i ballar un bon grapat de gent al voltant de l’arbre que s’havia plantat al matí.
Fotos: Pau Corcelles
