Els nous consellers del Govern han pres possessió aquest dimarts al Palau de la Generalitat en un acte encapçalat pel president, Pere Aragonès. Els nous titulars d’Economia i Hisenda, l’anoienca Natàlia Mas; Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret; Territori, Juli Fernández; Salut, Manel Balcells; Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart; Drets Socials, Carles Campuzano, i Universitats i Recerca, Joaquim Nadal, han promès el seu càrrec en una cerimònia al Saló Sant Jordi de Palau en què el cap de l’executiu ha fixat la «Catalunya sencera», els grans consensos i l’autodeterminació com a objectius.
«Sí, prometo», han dit tots ells quan Aragonès els ha presentat la fórmula de promesa: «Prometeu complir fidelment les obligacions del càrrec que assumiu al servei de Catalunya i amb lleialtat al president de la Generalitat de Catalunya?». Els consellers, asseguts a un lateral de la sala, s’han aixecat i han promès individualment el càrrec.
Aragonès ha lloat el «pas endavant per servir la ciutadania» que fan els nous membres del Govern «en un moment difícil», per les circumstàncies socioeconòmiques però també polítiques, com la relació de Catalunya amb l’Estat. «Avui el Govern inicia de manera formal una nova etapa que incorpora experiència, voluntat de millora i creativitat», ha assegurat, i ha subratllat la voluntat del seu executiu de «parlar a la Catalunya sencera, al país sencer, sense oblidar ningú ni menystenir cap territori».
Sobre les noves incorporacions, n’ha destacat el «valor afegit» que aporten a l’executiu català i els ha esperonat a treballar pensant tant en les necessitats de la ciutadania com en el procés cap a la independència. Així, ha destacat la «determinació» del Govern d’ERC de «posar el futur polític de Catalunya a les mans de la ciutadania».
Per això, els ha emplaçat a assumir el seu càrrec «amb la màxima ambició» i també amb «mirada oberta, constructiva i inclusiva». «Ens ho hem d’exigir si volem avançar com a país», ha afirmat, i els ha garantit que «sempre» serà al seu costat com a president.
La trajectòria de Natàlia Mas
Nascuda a Sant Martí de Tous el 1979, Natàlia Mas és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. Té un màster en Economia Europea pel Col·legi d’Europa (Bèlgica), amb una beca del patronat Catalunya-Món, i un màster en Política Econòmica per la Universitat de Columbia (Estats Units), amb una beca de la Fundació La Caixa.
Mas ha treballat i estudiat a la Xina i el 2001 es va graduar en un Postgrau en Llengua i Civilització Xinesa per l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental (UPF). Ha estat secretària de Finances Públiques del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda en els darrers tres anys. Prèviament, va treballar com a directora d’Entorn Financer a la Direcció de Macroeconomia i Entorn Financer del Banc Sabadell.
Entre 2004 i 2015 va treballar al Banc Central Europeu, primer com a economista a les direccions generals d’Economia (divisió d’Afers Exteriors) i d’Estadística (divisió d’Estadístiques Monetàries i Financeres) i, des del 2010, com a experta en Estabilitat Financera a la Direcció General de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera. També va treballar com a consultora del Banc Mundial (2009), a la Unitat d’Assessorament per a la captació d’inversió estrangera.
Durant l’XI legislatura va ser directora d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. El juny del 2018 va ser nomenada secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
Mas tindrà damunt la taula un dels projectes més importants del Govern, el pressupost del 2023, que fins ara estava elaborant el conseller d’Economia sortint, Jaume Giró (JxCat). La nova consellera, amb una àmplia experiència en l’administració, ja va treballar colze a colze amb Aragonès quan era ell qui encapçalava el Departament d’Economia i Hisenda. També va tenir responsabilitats en la conselleria d’Economia d’Oriol Junqueras, entre el 2016 i el 2018.
ACN
