El montbuienc Xavi Pérez ha viscut aquesta pandèmia a milers de quilòmetres del seu municipi d’origen. Pérez és director de la Barça Academy de Montreal, a Canadà, país on va arribar inicialment l’any 2016 per engegar el centre de formació que el club blaugrana va obrir a Edmonton.
Pérez ja havia residir a Canadà durant la temporada 2013-14, en la que va jugar amb els York Region Shooters de Toronto, equip amb el que va guanyar la Canadian Soccer League Championship. Després d’aquella fita i d’una estada a Noruega, va tornar a Catalunya amb la intenció de jugar els darrers anys a casa, i ho va fer amb el CF Gavà i el Martinenc mentre es reincorporava al projecte formatiu de Barça.
La seva trajectòria arreu del món i la seva formació en magisteri i INEFC aviat el va col·locar en disposició d’obrir projectes formatius del Barça a l’estranger. I així va arribar el 2016 per obrir la Barça Academy d’Edmonton. Poc després es va traslladar a Montreal, on “portem tres anys vivint molt feliços fins al punt que hem tingut tres filles”.
La petita de la família ha arribat just alhora que la pandèmia del coronavirus, que Pérez reconeix que a Canadà l’han viscuda “més preparats”. Tot i que reconeix que la duresa del coronavirus va arribar amb una setmana de retard respecte a Espanya, “aquí es prenien decisions molt ràpid”. I el campus d’hivern que es celebrava a la Barça Academy aprofitant una setmana de vacances escolars es va aturar, com tota la resta d’activitats.
En un país amb menor densitat de població, “la distància social és molt fàcil de portar” i el govern “ha donat més màniga ampla”. Xavi Pérez considera clau per la confiança del govern en la ciutadania el fet que la canadenca és “una societat molt cívica, educada i respectuosa”.
Pérez ha seguit “amb molta preocupació” la duresa del coronavirus a Igualada i el seu entorn. “Tota la meva família viu a la Conca d’Òdena, per sort no hem tingut cap cas, però estàvem cada dia preguntant a la família”, reconeix Pérez, que felicita “tota la feina que fa la gent que està a primera línia” i “l’esforç de les famílies per quedar-se a casa”.
